Compro!

Per problemes d'acumulació d'estoc, l'empresa comunica a la senyora clienta la possibilitat d'adquirir els productes sol·licitats en un únic paquet. El preu és a convenir, sempre posant-hi un mínim de carícies, mirades, besades i somriures, però li garantim que hi sortirà guanyant.

NiNeL

PS: com veus, avui me dedic a llegir-te.

Leela,

Em sap greu donar-te una mala noticia... tot això no es pot comprar ni amb tot l'or del món!!!

Es poden comprar els actes, però no la sinceritat dels mateixos... i deixem afegir, espero que sempre sigui així, hi ha coses que mai s'han de poder comprar, tot allò que ens fa viure!

Dit això (que dono per suposat que ja sabies), entenc aquest ‘compro' com un ‘desitjo', però trobo molt bé el fet d'emprar la paraula ‘compro', és una manera de no mostrar un estat de necessitat i desesperació, una manera d'allunyar-ho dels sentiments, de treure-li importància, d'expressar-ho més fredament... "ho compro si ho trobo, sinó puc esperar"... sobretot al lligar-ho amb l'últim paràgraf. Crec molt encertat aquest últim paràgraf, ja que dius el que jo he intentat exposar al principi... no hi ha prous diners per comprar-ho!

Pel que fa als objectes de desig... aix, vull dir, allò que pretens comprar (jeje)... sí, estic d'acord amb algun del co-comentaristes, son una mica tòpics, però no per això maltrobats, tot el contrari... com diu el mestre:

"A través de los siglos, la poesía siempre es la misma. Lo que cambia es el estilo de la repetición"

... i en aquest cas, crec que has encertat en l'estil... a mi m'ha agradat!

El que no he entès del tot (em sembla que odiaràs els meus comentaris, pocs que en faig i sempre buscant-hi pegues... no ho vaig expressament, únicament intento dir el que em ve en llegir-te), és l'ordre dels desitjos que enumeres (consti que no ho dic perquè no m'agradi, ho dic perquè ho he trobat curiós, m'ha cridat l'atenció), comences amb ‘somriures' i vas pujant el to fins a ‘l'amor'... i quan llavors esperes alguna cosa més ‘forta'... baixes al to a una simple ‘encaixada', i fins a un petit ‘desig'... i que vols que et digui, m'ha sorprès, però al mateix temps m'ha agradat, ja que d'aquesta manera no emfatitzes l'amor (cosa que llavors sí seria molt tòpic), sinó que dónes més importància a petites coses, petits detalls... simples paraules, però sinceres!

una abraçada,
Jordi.

però com que em sembla que ja te'ls he comentat tots, esperant-ne de nous, aprofito aquest per dir-te que escrius de meravella, que ets original, divertida, còsmica, supernova, avantguardista i mil adjectius més...
i que fas uns comentaris que també són poemes...
una abraçada, mestra meva!

però no comparteixo del tot l'enumeració del que vols comprar. Tot massa bonic, potser hi trobo a faltar alguna cosa menys òbvia i fàcil. Sí, si suggerissis el mateix però amb altres paraules menys evidents, si hi afegissis algun element més torbador, el poema guanyaria en intenció i duresa, i el contrast amb l'excel.lent final, seria més efectiu.
Formalment està ben estructurat. Només dos apunts: per què "rises" si tenim un mot genial com "rialles" amb més força, més entusiasta? I en la terceta final jo m'estalviaria l'"encara".

us els compro a un preu molt alt,
... tinc massa diners
i ja no sé com gastar-los.

foster

Molt bona, aquesta compra que fas. M'ha agradat.

Una breu enumeració d'aquells detalls que tant ens omplen i que ens regalen el plaer de viure el dia a dia. I al final, els versos "explicatius":

us els compro a un preu molt alt,
...encara tinc massa diners
i ja no sé com gastar-los.

Si el que demanes es pogués comprar... em sembla que jo no esperaria a les rebaixes!

LLIBRE

aquestes coses immillorables que tu menciones no es poden comprar amb diners... sinó ja no tindríem res els pobrets...
m'ha agradat aquesta sinceritat de supervalorar totes aquestes coses que tu enumeres amb tanta poesia...
el títol, molt bo!!!
un petó i una abraçada... m'estic fen adicte teu!!!

Bufa! que maco.. has descrit tot de petites coses, que certament son les més importants, i que basicament, quan vius, te'n adones que son les millors, són els que realment et fan viure feliç..
Bé maca et seguiré llegint, molts petons!*

PD: Jo mirava la serie futurama també ^.^

Perquè les petites coses, aquelles que no semblen ser transcendents... són les més importants :p
M'encanta aquest poema!!

tenir tants diners i no tenir realment les coses que fan falta a la vida.

Perquè per molts diners que es tenen, si no es tenen

"Somriures francs
i rises esbojarrades,
mirades penentrants
i picades d'ullet,
abraçades tendres d'infants
i sexe amb amor,
encaixades de mans
i copets a l'espatlla,
felicitat als aniversaris
i sincers desitjos al nadal"

no es pot ser feliç.

M'agrada la idea, i la manera d'expressar-la.

Em recorda una frase que diu "res no falta en l'enterrament d'un ric, tret d'algú que senti la seva mort".

Enhorabona, un bon poema.

Una abraçada.

Salz.

tot i que jo no tinc tants de diners, en tot això no m'importa invertir. Un poema fantàstic