còmplices

Un relat de: Capdelin

La sang ven, fa audiència,
del nostre cos es fa adob
i poesia,
batuts de cervell i dels amors
escumes d'historietes
en sèrie.

Somnis per a l'insomni
de la carn, benzina
per a l'incendi.

Som còmplices...

potser no val la pena aixecar-se,
entrar en la dutxa i tornar
a la trampa.

Comentaris

  • Punyent poema "estiuenc"...[Ofensiu]
    DoctorWho | 22-07-2005 | Valoració: 10

    Estiuenc i sarcàstic:
    "batuts de cervell" amb "escumes d'historietes" en les que l'amor, aquest sentiment tant noble, es transforma en allò tant sòrdid... carn que crema en incendis, estiuencs... Potser amb aquests incendis ens podríem regenerar si reflexionéssim una mica més...

    Punyent: TOTS som cómplices, potser perquè no diem res i tàcitament deixem que la nostra vida sigui així...
    Pesimisme o realisme? no val la pena aixecar-se per emetre el nostre crit i l'únic que podem fer és caminar com un ramat cap a les dutxes... (les dutxes a les què et refereixes, són les que penso que són ?).

    M'ha impressionat moltíssim, per la crítica final: com a massa ens estan manipulant i nosaltres en som complíces... espero que quedin molts individus com tu, que se surtin de la massa, per fer-nos veure el què esta passant de manera tant nítida.

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )