Compacte

Un relat de: L'anònim GharN

Sentia la pena del desengany que, avui quan m'has parlat i has deixat anar la bomba, jo només podia resseguir els teus ulls verds amb els meus, i pensava en com de maca ets i com de sortosa era la meva vida en adonar-me, repassant esdeveniments, que no he fet res per merèixer-te. I somric, somric i no puc parar. Fins i tot després d'escoltar-ho, analitzar-ho i notar-ho dins meu, no m'ho prenc seriosament mentre et tic al davant, com si la teva sola imatge fos suficient per contrarestar el floriment del meu cor que poc a poc (a mesura que la idea cobra força, forma) guanya territori als sentits que m'ennuvolaven el futur quan deies que no t'escoltava, i que mai parlava; però com vols que digui coses, si el meu pensament està centrat en la teva mirada, en tu? Com vols que posi per davant temes intrascendents quan tinc aquesta maleïda necessitat de llençar-me als teus llavis, quan de tu vull beure'n cada minut, cada segon que passa i et tinc al davant, rumiant què en faré del temps quan no hi sigui amb tu, com m'ho faré per sobreviure quan hagis marxat, fins dissabte que ve.
I em dius que no tornaràs. Què se suposa que he de fer? Em quedo callat, i (m'instes) (m'obligues) a que respongui, a que et digui què en penso. I què vols que et digui? Què esperes de mi, ara? Et diria que no vull, que no... que no sé per què estem parlant aquestes tonteries en comptes d'estar-nos menjant en silenci... et diria que no, que no vull que te'n vagis, hòstia!
Però callo. I tu em dius que mai canviaré, que com sempre no diré res i deixaré que tot passi de llarg, com ja he fet amb la nostra relació. Et gires i marxes, i em quedo esclafat.


El teu problema, vida meva, és que tu mai t'has parat a mirar-me. T'ho hauria explicat tot amb la mirada.

Comentaris

  • Mirades, que difícils que són[Ofensiu]
    Carme Dangla | 22-06-2006

    Trobo que expresses molt bé els sentiments que es tenen quan hi ha dificultats per entendre's i interpretar com a comunicació, mirades, gestos i actituds.
    Potser per això, en qüestió d'amors, no aguanto la mirada i passo a l'acció, em fa por no saber interpretar el que em diuen uns ulls, que no en sé.
    Però entenc que a la psicologia masculina, sovint li manca, segurament per respostes poc airoses de l'altre sexe, una certa capacitat per fer-se entende i manifestar lliurement els desitjos.
    Cal que les noies us estirem la llengua, abans no sigui massa tard…

  • M'ha fet pensar...[Ofensiu]
    Xanxaneta | 15-06-2006

    ... el teu relat. Jo crec que aquesta intensitat de sentiments a la mirada només la tens quan t'enamores per primera vegada, o bé quan estàs enamorat en secret i desitjaries que t'endevinessin el pensament.

    Realment aquesta capacitat d'expressar-se amb la mirada i el gest només la tenen els nadons, que en no parlar, són petites caixes d'emocions. Mica en mica, i a través del domini del llenguatge anem perdent, en certa manera, aquesta capacitat expressiva, i sobretot, perdem la capacitat de comprendre els altres si no ens expliquen el què els passa.

    Quantes parelles s'han trencat, per culpa de les paraules? Potser tot seria més fàcil si tots fóssim més bons lectors de mirades, o bé, si els pensaments fóssin transparents...


    Moltes felicitats pel relat! M'ha emocionat.

    Cèlia.

  • M'agradaria[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 31-03-2006 | Valoració: 10

    M'agradaria ser capaç de fer un comentari capaç d'explicar tot el que m'ha fet sentir aquest relat. M'agradaria ser capaç de dir alguna cosa més que "em sembla preciós", perquè penso que aquest relat també amaga una lliçó: no només es parla amb paraules.

    Si m'ho permets, m'agradaria posar un poema que té molt a veure amb el que has escrit:

    "Sabe, si alguna vez quema tus labios rojos
    invisible atmósfera abrasada
    que el alma que hablar puede con los ojos
    también puede besar con la mirada".

    En el relat apareix una explosió de sentiment. Un sentiment tan sumament intens que fins i tot fa emmudir la boca, que només desitja besos. Un sentiment que va més enllà de les paraules.

    I al final, quina mostra d'amor més bonica. Crec que encara hem d'aprendre a llegir mirades. Perquè podriem saber tantes coses!

    Un relat preciós. Sento no poder fer un comentari a la seva alçada. No puc més que felicitar-te i deixar caure el meu barret al terra.

    una abraçada.

    Salz.

  • Buff, impactant diria jo![Ofensiu]
    angie | 07-03-2006

    No tinc paraules... el sentit de la vista no és només tenir els ulls oberts i fixa'ls en un punt, tens tota la raó... Mirar és sentir!

    Un relat emocionat i ple d'uns sentiments atrapats en un puny de dolor que, tot i lluitant per alliberar-se no troben la clau per a sortir del seu captiveri...

    Molt bé, anònim Gharnl, m'agrada la força dels teus relats i la fascinació amb la que escrius.

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de L'anònim GharN

L'anònim GharN

35 Relats

112 Comentaris

34451 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Els núvols de pluja i de llamp queden pertot arreu, al meu voltant. Llamp que ens espanta i ens fascina, núvols que alhora prometen dur i endur-se els pitjors malsons que tinguem. La pluja ens ajuda a dormir, i després d'acompanyar les nostres veuetes que pensen i es tornen vives, després de deixar el planeta dels somnis aleshores ens llevem, i de tornada a la rutina ens pensem que tot serà per sempre. M'agrada mirar els teus ulls, al metro... són... són com els núvols de pluja i de llamp.

Jordi

Aquí hi teniu moltes més coses meves, tot i que no sempre en català... coses del guió.
Núvols de pluja i de llamp

O bé, si voleu dir-me quelcom, jordi.gharn@gmail.com