He decidir

He decidit escriure't
perquè sé que tu m'escrius molt i molt.

No volia regalar-te'n un altre,
em semblava repetitiu, com l'any passat
i sense mostrar-me ni eixut ni tacat
ara et dono, per sorpresa, el meu regal

Fas vint i tres anys. Ets una mica més gran i t'estimo encara. Això s'ha de celebrar!
Porteu-me, doncs, regals embolicats, porteu-me amics i una taula parada de reis mags!
Porteu-me un esmorzar de croissant que no t'esperes
Un mils de coses, fils i agulles, per crear una petita butxaqueta
Llegia les moltes coses que m'has dit, i ets molt gran; mare meva, ets tan gran que m'atreveixo a dir-ho a relats, per aquells qui no us n'agueu adonat. És gran.
No és tan important el que passi com el que ja ha passat. Recordo bé, recordo sempre.

Porteu-me doncs, com deia, un Aventureros al tren!, o un Catan o unes cartes, amb taula parada dels teus i una tarda de níguls i pluja. O millor, dugueu-me l'indiana una vegada més, per recordar, tastar, ensucrar encara més aquesta tarda de records...
de matins i nits,de tardes i vesprades,
d'amigues i amics i bambes taronges calçades.

Tarda de molt, i tarda de no res; de tot sencer sense voler-ne més

Ets Simplicitat Enlluernadora, encorada a la vida, un mar de dubtes que amenaça ofegar-te.
Doncs això et dic, pren-me la mà, o el dit, o el coll. I durant l'istiu ens deixarem ARROSSegAR en algun indret que ja ningú recordi. Farem res mentre ens passa el vent per davant, i sense necessitat, respondrem a la vida agitada amb una calma permanent. La que m'has ensenyat.

però coi, he decidit d'una vegada fer-te un regal. Aquest és per tu. Aquest és de part d'un ós polar que ja t'és del tot familiar; del tot teu. Una mica tu.


Daaaicu