col-lecció privada

el que més m'agrada d'aquest poema és el seu missatge, aquest SOS de la paraula "normal" i sencilla que també pot ser dita quan no hi hagi res més... Els secrets no haurien d'existir, perquè si quelcom no ho sap ningú és com si no existís al món.
Destaco els versos:

"No vull paraula meva,
paraula teva, paraules
de col-lecció privada."

"Conta'm,
conta'm una paraula,
malgrat no sigui magnífica"

"Si no conversem, la vida
s'acabarà aviat."

Aquesta última idea és magnífica, qué seria de la vida sense comunicació?

Petons!!!

podria ser la mare de tots els mals de l'humanitat. I a partir daqui, aplicable a qualsevol relació.
Com sempre, un plaer llegir-te.
Un petó

parles no tinc fred

Quanta raó tens! Compartir paraules per allargar la vida de l'amor perquè aquesta vida passa, sens dubte, per la comunicació. El missatge del teu poema és encertadíssim però també ho és la forma escollida, cada paraula, cada imatge, l'ordre en què has anat encadenant cada vers fins a fer música. Encara t'he llegit poc, però m'adono que provoques addicció. Ah! I gràcies pel teu comentari.

d'acord amb Gorwilya

besets
pepastor

qui no et contaria una paraula? M'ha agradat molt la poesia! Simplement fantàstica. Segur que aquest algú que ha de contar una paraula ho farà, i és que qui es pot resistir a fer-ho després de sentir aquestes paraules? ;P

Petons i una abraçada!!


Gorwilya

P.D. M'ha agradat el comentari que m'has fet, sobretot la comparació de la forma de la poesia amb les onades! :-)

seria impossible no explicar-te tot allò que demanes:amb paraules pures i d'una manera natural i sincera. Jo, ara, t'explicaria aquell conte tan original del nen que tenia uns grans sols a la cara, i que un dia va decidir despertar magnífiques emocions en l'interior de les persones que a ell s'apropaven..., perquè, saps, ell tenia aquell do...

Una altra!