CITA

Camines. Mil coses al cap. Has quedat i vas tard. La gent passa pel teu costat aliè als teus pensaments i ells, com una manada de nyus africans, tots en la mateixa direcció, amb un desordre ordenat molt característic de les ciutats. En alguns moments sembla que la pel·lícula sigui a càmera ràpida, en altres, ralentitzada. No veus res. Camines. De cop i volta el món es para per complet. Uns ulls han penetrat en tu i han despertat tots els instints més primaris i sexuals del teu organisme. No la pots descriure, però la seva mirada et té retingut, paralitzat. Passen els segons com si fossin hores i no pots deixar de mirar. La desitges. Somrius. Ús acosteu. El contacte de la seva pell provoca en tu un es calfred que eriça tots els pèls del teu cos. Ara mateix el teu voltant ha desaparegut i sembla que siguem els últims supervivents d'un desastre mundial. És ella, són els seus llavis, és el teu món.