i que importa si tu em mires així

Un relat de: blog:relatsduncalamar
I QUE IMPORTA SI TU EM MIRES AIXÍ
Coronavirus…confinament

Buffff, tots a casa, només a casa, sense poder sortir...no és una presó, però és una limitació, es diu confinament.
Saps que ho tens tot, la tens a ELLA, els tens a ELLS, però tu només veus les limitacions.
No culpabilitzis als altres del fet que tu estiguis malament, ets tu, no són els altres. Això ho saps però et fas fort, tot és una merda.
Passen les hores, passa la rutina, els àpats, les discussions dels nens, les males cares, i fins i tot passen els estímuls positius.
Al final saps que passarà el dia, i en cada minut, cada hora i fins i tot cada segon que ha passat saps que no és l'actitud correcte, però el dia està passant.
Tot és una merda. Bé, siguem realistes, tu ho veus una merda però en el fons saps que no.
Decideixo marxar, pujar al teulat i veure des de lluny la merda de pel·lícula que estic vivint, i un cop al teulat, un silenci em segresta, és ella, està somriguen, em pregunta cridant que faig allà Dalt. Per ella la meva pel·lícula de merda, és la comèdia romàntica més bonica i divertida del món, i aconsegueix que somrigui.
La seva mirada és com la d'un tigre que et sorprèn en la selva i que provoca en tu una paràlisis total.
Contesto, somric i sóc feliç, tenia raó al principi, però ho mirava pel costat equivocat, ho tinc tot, la tinc a ELLA, els tinc a ELLS i estic tancat en una casa on ningú pot marxar.
Així que gràcies, perquè en el fons i a la llarga ho agrairem, ens hem d'aguantar.
Que no s'acabi mai i que mai em deixis de mirar així.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer