PETONS

Un relat de: blog:relatsduncalamar
Per naturalesa i antecedents des del primer dia de la nostra vida, vàrem descobrir la llum i a la vegada els petons.
Els petons d'emoció de la mare en veure'ns
Els petons de seguretat i complicitat del pare
Els mil petons a la galta de l'àvia
Els hola amb petons de benvinguda
Els arreveures amb petons de comiat
El primer peto ple de timidesa i d'intenció
El peto que recordem eternament
El peto que no sabíem que seria l'últim d'aquella persona especial
El peto que et despertava el teu costat més sensual i primat
I fins i tot, en el nostre últim adéu i siguem el mirall dels sentiments dels què ens miren i ens diuen fins a sempre, tindrem petons, petons que odiarem no sentir, no gaudir, no poder retornar.
Ara, demà, i sempre, com la necessitat de respirar, que no em faltin mai els teus petons, petons que ho son tot.

Comentaris

  • great[Ofensiu]
    spaces | 24-09-2020 | Valoració: 8

    Thanks for giving me permission to say my opinion in this article. I hope that your actions will be more interesting in the future. Thank you to the administrator of this blog!
    link

  • sukalu | 31-08-2020

    The forum you share is wonderful and meaningful, I hope it will be widely deployed.
    fireboy and watergirl

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: