EL MÓN ES PARA

Dues cadires i una taula. Espectadors de luxe del moment del dia. Nervis, pors, però sobretot complicitat. El temps borra records, fa oblidar. Però també exerceix la seva funció de jutge, de mestre, d'àrbitre que imparteix igualtat. Condemna i absol pel seu propi criteri. Got mig ple o mig buit. Cadascú extreu la seva visió del negre més profund o del blanc més pur. Dos punts de vista. Un somni contra una realitat. Una esperança que xoca contínuament amb una paret de sentiments ancorats per la roca més gran i complexa del món, la desconfiança i la por. No ho vols veure però ho veus. Ho tens al davant i ho veus. Les nostres mirades s'han fusionat. La nostra respiració s'ha accelerat i el nostre voltant, el nostre voltant ha desaparegut. No és màgia, és sentiment. La lliçó està apresa. Estem esperant que arribi l'examen, i si no arriba, haurem assimilat. Gràcies per tot, gràcies per tant. Jo, esperaré. El meu lloc, al teu costat, falta definir com.

blog: relatsduncalamar