tocar el cel

Un relat de: blog:relatsduncalamar
Ets un nen i somies que voles. Imagines la sensació que deuen tenir els ocells al dibuixar aquelles paràboles tan impressionants. La sensació de llibertat, de control. Tens el món als teus peus i tot et sembla insignificant. Gaudeixes del vol, del cel, de la llibertat. L'aire que córrer per la teva cara, t'obliga a somriure.
Em fas viure, enamores amb el teu vol, em sedueixes amb cara gir. Gràcies per ser les meves ales, sense tu, el cel estaria massa lluny.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: