CATALUNYA

si jo tingués diners
- molts, cal dir-ho -
em compraria una pàtria xica;
( els grans imperis,
en sa arrogància,
es desfan de mica en mica )

hi plantaria ametllers,
vinyes verdes, olivers
de verdor atapeïda;
vora el mar,
( perdoneu-me el caprici )
amb un cel pres
d´intensa blavor marina

una pàtria feta de terra
- de terra ferma -
de conreu;
una pàtria minsa, petita,
( disculpeu la sinonímia )
amb farigola
de somni europeu;
una pàtria humil i suau
sense tremolor d´himnes,
ni malsons, ni golfes d´enveja,
una pàtria feta
de volves de pau

si jo tingués diners
- i talent, cal dir-ho -
construiria ciutats
amb caliu humà i parcs
amb tobogans de gespa;
vora el camp,
( excuseu-me aquest delit )
amistançant el gratacel
amb la grogor de ginesta;
una pàtria oberta i valenta
amb parfum de romaní,
amb carrers fets de pedres
del mur de Berlín

si jo tingués diners
- il-lús poeta -
compraria versos d´or
escrits en la millor
llengua materna;
i, vora el foc,
en l´eterna hivernada
- he de dir-ho -
per sentir un mot
dels meus fills
en aquesta parla,
donaria - creieu-me -,
mon cor i ma ànima

si jo tingués diners
i poders, - cal dir-ho -
et faria lliure
amb somnis d´avantguarda
i et cobriria
( oblideu ma immodèstia )
d´art i de flors a l´albada

si jo tingués diners...
però, no en tinc;
només quatre cèntims
guardo al fons
de la butxaca
- racó de pobre
on mon cor s´aferra -
( no m´hi capfico )
per a què vull diners
si ja tinc aquesta Terra!