Carta d'amor

Un relat de: marco3434

Si Déu vingués a veure'm com va fer amb Adam i digués "et concedeixo una companya per què no es bo que l'home estigui sol. Defineix les seves qualitats en vuit paraules". Jo li diria "Senyor, vull una dona jove, bona, bonica decidida, afectuosa, honesta, sincera i fidel"

Si més tard tornés Déu i em digués "mira, ara en el cel tenim molta feina i no et puc concedir les tot el que has demanant, sols et puc donar cinc qualitats", jo li diria "bona, bonica, afectuosa, honesta i sincera"

Si tornés per tercer cop i digués "perdona però quan vaig dir cinc volia dir tres", jo li contestaria "bona, bonica i sincera".

Si finalment es presentés per última vegada i digués "escolta nen, això de fer miracles està fatal. Tinc la meitat dels àngels de vacances, els querubins han agafat la verola, els serafins els tinc preparant els exàmens per ser àngels de la guarda i la secció dels arcàngels fa vaga. Així que sols et puc concedir una qualitat".

Jo li respondria "Senyor, concedeix-me una dona alegre".

Per què l'alegria resumeix totes les altres qualitats.

I tu estimada meva ets l'alegria personificada.

Estic molt content d'haver-te conegut i espero tornar-te a veure aviat.

Comentaris

  • marco3434[Ofensiu]
    poma | 18-10-2006

    llegint-lo, he arribat a sentir enveja d'ella. molt maco!

    poma

l´Autor

marco3434

35 Relats

41 Comentaris

39641 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Aqui ve la meva petita descripció que podeu llegir, o que podeu ignorar, abans de continuar viatge.

Si heu decidit seguir i heu arribat ací la meva enhorabona. Se us concedeixen 10 punts. Per bescanviarlos podeu consultar la taula que Ron Weasley te penjada a la sala comú de Grifindor.

M'agrada llegir relats i encara més escriure'ls, notar com em cau al damunt la pluja fina, passejar per prats verds i molls, escalfar-me al sol, aspirar l'olor de les plantes remeieres, sentir la grandesa de les muntanyes, escoltar la remor del bosc, deleitar-me amb el so de la veu femenina i fer l'amor amb tendresa.

Si, crec que encara val la pena viure una miqueta més. La mort es un gran dó que ens han fet però la vida és un de més gran encara. Fruim una miqueta més d'aquest calze abans de deixar-ho tot enrere.

Vinga, valents i apa lins.

menfis3434@hotmail.com