La maledicció (èxit/fracàs)

Es despertà i mirà el rellotge, sols eren les 2:40 del matí i sols feia tres hores que dormia però ja no podia seguir conciliant el son. Volia dormir però no podia. Es va aixecar a relaxar la bufeta per si amb això aconseguia retornar al món de Morfeu. Tot badallant anà cap al lavabo, aixecà la tapa del WC i mirà de fer-hi punteria encara que aquella hora no era la més adequada per fer exercicis de tir. Un cop acabat el ritual es va rentar les mans mentre veia reflectida la seva cara de son al mirall, i es preguntà per que les coses li anaven tan malament si tot li era tan favorable.

No sabia que era un maleït. Una vella bruixa veïna amb qui els seus pares tenien una antiga trifulga, es venjà d'aquests quan va néixer el nen i li llançà una maledicció, una de les pitjors, li va desitjar que totes les tasques que emprengués li anessin bé.

I des de les hores sempre havia estat així, que feia basquet, dons era un del millors anotadors; que provava de jugar el futbol, dons era el pitxixi; que li feia gracia una noia, dons la trobava disposada; que li agradava una altre dons aquesta li posava les coses fàcils; que tenia que triar una línia escolar dons matemàtiques que li eren senzilles, o lletres ja que escrivia que enamorava;... resultat la vida era un dubte constant, tot era possible, tot estava al seu abast, contínuament renunciant a una cosa per un altre de millor.

Ara mateix acabava de dir no a una amiga que feia poc que havia conegut i ja en tenia una altre disposada a obrir-li els braços. Només el tenien que conèixer i ja n'hi havia prou. Fins i tot de petit, avorrit de que totes les mares diguessin el bonic que era i quines pestanyes tan llargues tenia, havia tractat de desfigurar-se. I ara ja de gran s'havia acostumat a anar malt vestit i no gaire endreçat però no era cas, les noies li venien igualment de cara. La més guapa del poble se li havia enamorat de joveneta però estava tan distret que la havia perdut, havia tingut ofertes mil però no parava en cap flor, ell sempre voleiant, al final es va casar amb una dona esplèndida però aquesta l'havia deixat avorrida de la seva falta d'atenció.

En els estudis igual, tenia dos carreres i dos màsters i sabia que podia emprendre i acabar el que volgués, tenia una llista de possibilitats: Enginyeria, Dret, Informàtica, Història, rus, xinés,...

Havia tingut els millors treballs i els havia perdut per trobar-ne altres de millors i que tornava a perdre, sempre en la recerca constant del Sant Grial.

I és que no sabia que era un maleït i que malgastaria tot el seu temps en mil tasques inútils sense mai gaudir del èxit del que gaudeixen els que sols tenen unes poques fites a la vida i les assoleixen i les gaudeixen amb la tranquil·litat de saber que ja han arribat.

Era un maleït i no ho sabia, i segurament mai trobaria l'antídot que consistia en acceptar com a bo el que tenia i en ser capaç d'aturar-se per gaudir-ho. Però prou sabia la bruixa quan li va llançar la maledicció que qui la pateix rarament troba l'antídot.