Cercador
Canvis
Un relat de: 94_desertrose- Compartir:
Canvis
L'aire nocturn de primavera omple els meus pulmons
i el meu cor batega lenta i rítmicament al seu so.
La buidor m'ha abraçat sense preguntes,
la buidor ha omplert l'estança ressonant per les cambres.
Ahir el desig negava el canvi i la mort,
avui el temps i la vida han assolit l'inevitable.
El somriure s'ha negat a aparèixer
mentre el nostre adéu feia presència en l'aire.
Rostres amagats i carícies contingudes
davant una mar platejada i amarga.
Hem vist l'ànima amagada
darrera muntanyes allunyades.
L'atzar ha apostat,
a la sort resta decidir...
Potser l'ambició sempre m'acompanya,
potser no és res més que il·lusió.
Retorno en el moment que perdo
retorno quan me n'adono de les trampes.
Lluito quan ja no hi ha esperança,
lluito quan no hi ha més camí.
Comentaris
-
Primavera i esperança[Ofensiu]Unaquimera | 22-02-2011
Arribo avui fins aquesta composició que compara la primavera amb un moment de canvis, mentre el temps empeny a la vida i la fa seguir endavant, per damunt d’adéus i separacions, l’atzar i les seves trampes, i amb l’esperança i la il.lusió com a equipatge de mà.
Ara cal caminar i lluitar... som-hi, doncs!
;-)
Espero que t’agradin aquests haikús que recullen un moment semblant de canvis i esperances: Sonata de primavera
T’envio una abraçada ara que l’hivern comença la recta final,
Unaquimera
-
canvis amb regust d'optimisme![Ofensiu]Nyanga | 29-07-2009
Tot i que el poema és trist i omple de melancolia, el final és com un raig de llum...
Lluito quan ja no hi ha esperança,
lluito quan no hi ha més camí
Lluitar sempre, passi el que passi. M'agrada el final!
