Un conte

Un relat de: 94_desertrose

Hi havia una vegada, en un lloc molt i molt llunyà envoltat de "no sabers" , "incoherències" i moltes vegades "decisions", un noi al qual se li havia esborrat el somriure.
La seva dona (reina del país) creia que el seu home havia mort en vida, però no s'ho va creure mai i és per aquest motiu que va pensar i pensar durant molts dies i moltes més nits.
La reina va estar molt de temps pensant com tornar-li el somriure al seu marit i finalment va decidir actuar arriscant equivocar-se i simplement…………. li va preguntar.

El rei feia molts anys que no somreia, però quan la seva dona es va apropar i li va preguntar pel motiu del seu "no somriure" des de feia tant de temps, ell no va poder evitar deformar els llavis i ensenyar les dents sense temps a pensar que la pregunta li havia provocat un moment d'alegria.
La reina va fer un crit ofegat i el rei ja no va poder evitar els crits de llibertat.
Reina i rei, home i dona, un i l'altre, persona i persona van estar sis mesos rient sense parar (fins i tot dormint no ho podien evitar).
La reina havia estat molt de temps qüestionant-se perquè la persona a qui més estimava era incapaç de somriure i quan per fi s'hi va enfrontar, només va ésser capaç de preguntar-se perquè havia tardat tant en fer-ho.
El seu marit (el rei) no va poder respondre mai al perquè i la seva dona (la reina) va morir sense resposta.
Des d'aquell dia la vida va portar a la parella per moltes cruïlles i camins, però mai van marxar un lluny de l'altre.
Eren cos i oxigen, alegria i dolor, desil·lusió i esperança… contraris constants i éssers complementaris, s'havien convertit en VIDA!!!

Perquè ( i aquí arriba la "moraleja") no pot existir mai una cosa sense l'altre… l'alegria no existeix sense haver patit, estimar no existeix sense odiar, el fred no existeix sense la calor, la pobresa no existeix sense la riquesa, l'amargura no existeix sense l'alegia, els actes no existeixen sense les equivocacions……………….. en definitiva……… les decisions i la seguretat no existeixen sense les contradiccions i l'abisme .
Tot és més simple del que pensem.

"No t'escalfis tant el cap………….. els canvis SEMPRE són bons"……… o el teu no ho ha estat?

Comentaris

  • Conte amb lliçó[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-01-2009 | Valoració: 10

    Pobre noi, aquest rei consort sense sort ( és un joc de paraules fàcil, ho reconec, però ajustat a la teva història, no? ), aquest anti-heroi sense somriure!

    La sort la va tenir quan la reina decidí actuar, arriscant-se a cometre una equivocació, potser, en lloc de quedar-se creuada de braços... i un cop decidida, va optar per la via més directa, més simple... i més efectiva, pel que relates: ben fet, reina!

    Respecte a la conclusió, estic d'acord amb una frase: "les decisions i la seguretat no existeixen sense les contradiccions i l'abisme", quelcom semblant a "ningú aprèn a caminar sense caure molt primer, i després de tant en tant".

    T'envio una abraçada de les bones,
    Unaquimera

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala