Bancs

Un relat de: 94_desertrose
Asseguda en un banc a la rambla de Figueres, menjant un entrepà de botifarra amb “chimichurri” argentí i amb un “mojito” com a beguda, em vaig sincerar amb la meva nova amiga i amb mi mateixa..........
“Encara em fa mal........ em trenca el cor cada cop que marxa, m'afecta cada cop que el veig”
És cert.
Mai de la mateixa manera i sempre diferent, però constantment trencant la meva vida i la meva llibertat.
Malauradament encara ara és així i malgrat que avui en dia ja no donaria la meva vida per ell......... continuo trencant la meva realitat a canvi de les seves carícies.

Comentaris

  • Realitat amarga[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-12-2010

    Ei, quina alegria he tingut en tornar a rebre un comentari teu, després de tant de temps... i quina doble alegria m’has donat, quan he vingut fins al teu espai i he vist tants relats nous!
    Davant de les múltiples possibilitats de lectura entre les que puc triar, em decideixo per obrir el primer relat que vas enviar en començar el desembre, i ja aniré pujant cap als altres, et sembla bé?

    Em trobo, doncs, davant aquest text breu que comença ple d’un agradable sabor, es decanta aviat per la confidència i acaba per constatar una realitat amarga.
    Tot sovint moltes persones fan renúncies importants, fins i tot contradient-se a elles mateixes, fins un punt incomprensible per a qui s’ho mira des de fora. Però, des de dins, només es pot fer que acceptar el que hi ha, oi?

    Fins aviat, espero!
    entretant, t’envio una abraçada com una carícia,
    Unaquimera