MA CHÉRIE

Un relat de: 94_desertrose
Una antiga cita romana deia “ sempre aprenem alguna cosa nova sobre Àfrica ” i és cert.
De fet, jo diria més, diria que “Àfrica sempre ens porta a aprendre una mica més de nosaltres”.
Tots els viatges tenen el seu què, però en el meu viatge a Camerun vaig tenir la sort de redescobrir-me altre cop quan pensava que ja no ho podria fer mai més i per sort, m'equivocava al pensar-ho.





1.LA DROGA

Estava drogada quan vaig aterrar a Douala.
Drogada per la falta de son i descans, drogada per l'inici d'un viatge, drogada per la necessitat de desconnectar de la meva pròpia realitat i sobretot drogada per Àfrica cada cop que oloro la seva naturalitat.

Àfrica em va tornar a acollir i jo només vaig ésser capaç d'abraçar-la i fondre'm en aquest tacte.

No hi ha lògiques.
Ni hi ha perquès.
No hi ha respostes.
Només hi ha emocions, somriures, mirades i percepcions.
Només hi sóc jo.
I jo he condicionat la meva vida a l'emoció.
I l'emoció em porta contínuament a Àfrica.
Amb Àfrica vaig néixer i amb ella espero morir.

Camerun havia estat sempre el meu “Petit País” i avui en dia és ja la meva “Petita Àfrica”.

No hi havia opció, l'havia de conèixer alguna vegada i ho vaig fer.

Ara no hi ha marxa en darrere i Camerun manipula ja la meva ment, el meu cos i el meu cor.
De fet, la meva ànima ha quedat per sempre a Camerun.

Vaig marxar sense res i he tornat amb TOT.
Què ha passat?
Crec que només m'he deixat portar o que simplement m'he deixat estimar.

Qui sap el què he fet, el què faig o el què faré!!
C'est l'Afrique!!




2.AEROPORT

Són les 4:30h de la matinada del dia 9 de juliol del 2010 i acabem d'arribar a Douala.
La Laia ha perdut la maleta i mentre intenta recuperar-la, la Gemma i jo fem amics a l'aeroport (seran els primers, però no els últims)

Jean (el nostre taxista) ens espera des de fa un parell d'hores a l'aeroport........ de fet ens ve a buscar mentre la Laia lluita per la seva maleta.

Quan agafem el taxi en direcció a l'hotel Beausejour de Douala són quasi les 8 del matí i estem tan cansades que no parlem de res, només esperem arribar i gaudir una estona de la “posició horitzontal” somiada.
Jean (el taxista) respecta el nostre silenci i només per aquest fet cobra el que “vol”.
Jean ens porta a l'hotel que havíem reservat des de Catalunya i on haurem d'acabar o “iniciar” el regateig que ens perseguirà cada dia en aquest viatge, però que gràcies a ell ens podrem dutxar, dormir i menjar quan vulguem.

Al arribar a l'hotel Beauseajour de Doula, les meves companyes adopten amb rapidesa la posició horitzontal desitjada i jo em dutxo i pujo a la seva terrassa amb la idea de gaudir i impregnar-me del meu retrobament africà (trobava a faltar l'Àfrica negra)
Només trepitjar l'habitació altre cop, decideixo tornar a marxar i (després del regateig reglamentari) em trobo connectada “a la xarxa i al bloc” des de l'hotel.

Quan ja són quasi les 9 del matí decideixo apropar-me fins a la recepció de l'hotel per a comprovar si ja ha arribat o no Jamal (el guia que ens va recomanar un bon guia i amic nostre) i allà està, assegut en una de les butaques del “hall” de l'hotel i esperant.
Quan em veu s'aixeca i jo m'apropo i em presento........... no parlem el mateix idioma, però ens entenem perfectament.
Li explico que jo “NO sóc Laia” i li demano que s'esperi el temps just perquè vagi a avisar a les meves companyes....... i ho fa i espera.
És el principi del nostre “idil·li”
És el principi del meu Camerun.




3.EL MEU CAMERUN.

Regategem durant més de dues o tres hores amb Jamal......... i acabem amb un acord i fent una volta per Doula abans de canviar diners a través d'un amic seu en un bar- restaurant on aquella nit hi acabem sopant i prenent alguna cosa.

Doula......... ciutat fosca i trista.......... aquesta és la primera impressió que ens enduem de Camerun: trist............. un record trist...............
Mirant la cara de les meves companyes de viatge (ho han de ser durant dos mesos) penso que no ho aguantaran, que el meu viatge acabarà aviat............ al menys amb elles, però m'equivocava.

Iniciem el viatge a Camerun i sortim de Doula.......... ens dirigim a Limbe.
Per arribar a Limbe hem de passar per quatre o cinc transports urbans............ bus..... bus........ taxi.... taxi i més taxi.................
És un inici de Camerun destructiu per a qualsevol: plovent.......... regatejant.......... sense arribar mai en lloc......... però acabant on volíem: Limbe.
I quan arribem a Limbe, regategem l'habitació de l'hotel fins que ens quedem sense saliva.............
Aquí i en aquell moment vaig comprovar que les meves companyes eren, i serien, les meves millors amigues en aquell viatge.

Després del regateig ..... vam aconseguir pagar el mínim per dormir en una habitació triple a preu de cost en un hotel super- turístic davant de la costa del Golf de Guinea a Camerun.
Després d'aquell primer moment d'inflexió, ens vam convertir en un triplet inflexible i indestructible!!

A Limbe vam voltar pel barri de pescadors nigerià......... vam provar els primers plàtans del viatge.......... vam fer i gaudir del nostre primer (i potser el nostre únic) dinar davant l'oceà............. vam ballar música africana a la discoteca de torn i vam iniciar el nostre viatge.............. IMPRESSIONANT!! per CAMERUN......



Des de Limbe vam anar a passejar per platges negres i volcàniques, vam somriure al trobar-nos sargantanes de colors i vam discutir molt sobre la nostra pròpia seguretat amb els militars que “ens protegien” d'un possible atac dels guineans.
Llavors no ho sabíem (només feia dos dies que estàvem al país) però tot es resumeix en una frase: això és Àfrica!!........ sorpreses i contrastos constants!!

Vam experimentar el nostre primer “atordiment” africà quan estant a la falda del mont Camerun (allà on la lava l'any 2009 va arribar quasi a l'oceà) ens van preguntar si érem o no del país!!............. impressionant!!.......... jajaja
I vam acabar la visita a la caseta del guàrdia de Bakingili, compartint fotos de quan va fer explosió el mont Camerun i on (quan sorties) hi havia un camerunès hippie que t'intentava vendre pedres, petxines, herbes aromàtiques i inclús s'oferia a fer-te de guia!!

Aquell dia va ésser un gust perquè vam caminar (intentant no relliscar) per la selva mentre gaudíem de l'oceà i dels primers Baobabs del país, vam passejar per platges volcàniques, vam pujar les “mil escales” fins arribar al far alemany del segle XIX, vam aconseguir convèncer als nostres guies- militars per arribar fins al llac- cràter Dedundsha i vam escalar parets de roca volcànica amb un gran somriure al rostre.
Va ser un gust, ho tinc clar.


Aquell dia el vam acabar en una discoteca africana- europea.............. ballant el “waka- waka” de la Shakira i gaudint d'un passeig a les fosques, però “molt agradable” fins a l'hotel.

Va ésser (i és) tota una experiència.

Una lliçó de senzillesa, una lliçó de vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer