Cançó del moll

Els necessitem.
M'ha agradat molt.
Hi pensaré quan passegi pel moll.
M'encanta escoltar i llegir en mallorquí,
en mallorquí-català, en català-mallorquí,
tant se val!
És un enriquiment.
Et continuo llegint.
Una aferrada pes coll, Carles.
cançó

Les normes de transcripció de topònims de la UIB (aprovades per la IEC) indiquen que s'admeten totes dues formes (en salat i en literari) per l'ús general de les formes amb l'article literari a la documentació notarial i administrativa de les Illes Balears (fins ben entrat el segle XIX s'escrivia LA Pobla, per exemple), però també s'hi afirma que la forma preferent és aquella que és emprada oralment (sa Pobla, es Pontarró, la Sala o la Sang). Així és que tranquil·la, que negú et pot dir res; segons la UIB i l'IEC, la forma que tu empres és totalment correcta i aquella considera PREFERENT.

com sempre s'han dit, no posa en perill la unitat de la llengua, ni en Bibiloni va poder conseguir que la gent escrigues La Pobla i no Sa pobla, les formes pròpies de cada lloc són un tresor lingüistic. No perillarà el català per aixó. Segons tu ara direm als catalans que enlloc d'escriure s'Agaró han d'escriure l'Agaró o enlloc de Sant Joan despi. Sant Joan Delpi, no volguem ésser més papistes que el Papa.
Aquest relat que m`has comentat forma part de tot una serie d'articles que em publica el Balears des de l'estiu en que vaig substituïr en Guillem Frontera, he emprat el "lo" i el "mos" i ningú s'ha estirat els cabells ni m'ho han corregit.

fins avui xerrat amb en Joan Manresa no havia caigut que est el Carles Rebassa que surt a Mag poesia i al qual n'Angel Terrón li dedica un poema a Sons Nets, a aquets llibre de n´Àngel també ni ha un dedicat a jo, Tendresa. Tot ha estat perquè reiem damunt la novel.la d'en Benassar, Cartes que no lliguen i ell m'ha dit que l'amic del que maten que jo havia endevinat en Biel Mesquisda et representa a tu, quan m'ha dit el nom he recordat per on ja t'havia vist.

Una aferrada

Conxa