Càmping qui pugui

encara que em posaria de la banda dels que gaudeixen dels petits plaers de la vida, com ara una posta de sol, trobo que els que es frissen per tenir un cotxe de luxe també tenen el seu dret a gaudir del seu objectiu. Hi ha de tot a la vinya del Senyor, i conec gent amb molt poder adquisitiu que són ànimes bellíssimes. Un text que confronta dues concepcions de vida que no tenen perquè estar mal avingudes, senzillament conviuen com tantes d'altres. Gràcies, Cicerot!

M'agrada la història d'aquest tonto del poble, està ben conseguida, i fa pensar. Mira tothom que té càmpings cars i de luxe i no ho entenc perquè fardar tant d'aquesta cosa... el qui pugui. Ell amb veure el moviment dels arbres i disfrutar del canvi de les estacions en té suficient.

Veurem com continuarà la història d'aquest jove tonto (a vegades, tonto per a segons què) i a veure si trobarà la continuació de la seva felicitat.

Salut, Cirerot, ens veurem per aquí, espero.

Que vagi bé!!!

Començo pel títol que l'hi trobat excel·lent i també el poema, on fas parlar un badoc dient veritats com cases. Feia temps que no anava de càmping i aquest estiu m'han convidat i he gaudit de viure a la natura. Malgrat ser un càmping estructurat, més semblant el que critica el teu poema, he recordat altres temps fent càmping lliure, quan es podia o a petits càmpings de muntanya amb una canadenca i poca cosa més.

Sigui com sigui, dormir sota el ras i veure la sortida i la posta de sol o la lluna plena, gaudir del cant dels ocells i de les picades de mosquits, és un plaer. Com el poema.

Les coses són segons qui les mira, com les mira i per què les mira. Tot depèn del punt de vista de cadascú. El teu protagonista és un triomfador. Una abraçada.

Aleix

Una manera fantàstica de sentir-se lliure i gaudir de la natura plenament, sense cap artefacte que la desllueixi. El títol també, molt encertat.

Bonic poema Cicerot.

Rosa..