Camins perduts

Fades que habiteu els laberints inextricables
d'aquells camins perduts en els records muts
que ens arrenquen la pell a tires d'emocions
guanyades a l'oblit per un instant que passa,
com la vida passa sense mirar enrere
la sang se'ns glaça en un cor de paper;
no volem viure cap altra vida ni volem ésser,
ni respirar, ni afermar la terra que trepitgem,
tan sols delim una boira que ens faci desaparèixer
tendrament en silenci, com àngels imaginats
en somnis acabats abans de néixer,
i en espelmes que s'apaguin en la foscor de la nit.



gypsy