camins paral·lels

Un relat de: Capdelin

Camino, camines,
et veig, em veus...
et miro, et sento, em sents...
camins paral-lels.

On ets?
Un arbre et tapa, suspiro,
et torno a veure, respiro,
avanço, avances, anem...

Una paret opaca
ens separa, et busco
amb la mirada,
no et veig...

Hi ha un forat en el mur,
miro, hauràs passat ja
o encara no? Accelero,
la paret s´acaba, tu no hi ets....
camins paral-lels.

T´hauràs quedat
vora la font enyorant-me?
Estaràs en la meta,
esperant-me? O hauràs trobat
nova companyia, oblidant-me?

No puc tornar enrera,
el camí mai s´acaba,
no et trobo, desespero...
Hauria d´haver escollit
el teu camí des de l´inici.

Maleït camí paral-lel
que em porta al precipici!



Comentaris

  • AnNna | 13-03-2005 | Valoració: 10

    un altre, noiet.... un altre poema tan preciós com els altres... no sé què comentar-te, ja... si ja t'he dit moltes de les coses que t'havia de dir.... m'ha agradat molt aquest, en especial... no sé perquè... aiix! mil petons!!!
    aNNNa

  • Molt Bunic![Ofensiu]
    Dreamy_Girl | 13-03-2005 | Valoració: 10

    Expreses el ke sents.. el verdader amor es reflexa en totes les teves poesies, ets maravellos i ningu et pot superar. Mai deixis d'escriure que tens moltisima qualitat i aviam quan parlem k an passat moltisimes coses i te les tinc que explicar per demanarte consell!
    Ptonss!

  • Senzillament....[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 13-03-2005 | Valoració: 10

    ....formidable, amb una dolçor amarga, has explicat com avegades la incertesa ens fa agfar camins dels quals, avegades ens arrepentim del tot, desitjem que tot tornia començar, però a vegades és el millor que podriem fer...el temps passa i les persones tambè.
    EScriu ven aviat sisplau!

    Petons i abraçades

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )