Cercador
Camí del cementiri
Un relat de: rautortor- Compartir:
per què plores, mon pare?
cara al sol,
són coses del passat;
cara al sol,
per què no riu la mare?
cara al sol,
no sé si t’ho dirà.
Camí del cementiri,
preguntes d’un infant
a uns orfes de trinxera.
Silents, se l’han mirat.
L’oblit no els és possible,
però, temen parlar.
Mira, fill, no t’hi fiquis
tan prompte et facis gran.
Comentaris
-
M'ha emocionat profundament[Ofensiu]bloodymaruja | 22-03-2012 | Valoració: 10
Aquest camí del cementiri on hi ha tots els nostres que van marxar abans d'hora . Encara em costa d'entendre. Un sencill i emotivíssim poema. Felicitats, Raül.
-
Bon poema[Ofensiu]Marc Freixas | 09-12-2011 | Valoració: 10
Camí del cementiri
no vas voler dir coses lletges...,
tal vegada potser perquè no convé dir-ne massa veritats.
Molt bon poema, esperem que només per dir-nos els uns als altres que tot allò ens quedi lluny, que ja no volem més morts per culpa de plors i dictadura en temps terrible de passat massa fosc.
Enhorabona
i benvingut de part meva Raül!! -
Preguntes camí del cemintiri[Ofensiu]aurora marco arbonés | 16-09-2011 | Valoració: 10
Els infants han d'aprendre de la vida preguntant als adults. I els adults no sempre els hi donen les respostes adients a les circumstàncies que estan vivint. Els volen protegir de la sordidesa del moment. I ells han de descobrir, amb el temps, tot allò que els va ésser amagat per la gent gran.
Un poema molt ben construit, amb molta sensibilitat i amb una indubtable mestria.
Et felicito
Una abraçada. -
Poema de la por[Ofensiu]F. Arnau | 14-09-2011
Benvingut/uda a RC:
Vinc ací per la recomanació del rnbonet, el meu paisà que ten bon olfacte té per a detectar els bons "reglons curts". He mamprès pel darrer que has publicat, i no m'ha decebut gens ni miqueta. Tot el contrari...
El teu poema és com una cançoneta d'aquelles de la infantesa, que ens parla de la por. Aquella por que vam patir unes quantes dècades en aquest malaurat país. Espere que no torne aquesta sensació mai més.
Molta salut!
FRANCESC
PS Seguiré llegint els teus poemes...
Valoració mitja: 10
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
67 Relats
152 Comentaris
11752 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
I si us ha picat la curiositat i voleu saber més de mi, podeu trucar sobre aquesta porta digital. Està oberta de bat a bat.
http://www.can64.com/index.php?option=com_content&view=article&id=207&Itemid=80