Caixa tancada, caixa oberta

La gent sempre em diu
que tu ets una caixa tancada;
opaca, trista i desanimada.
Ignorants d'ells!
No saben veure la lluïssor
que les teves parets amaguen.

Jo de tant en tant
m'atanso a la tapa.
L'acarono amb les mans,
li xiuxiuejo mil i una paraules,
li recordo com n'és d' important
i li faig una besada.

Després busco la clau
que és fina i de plata.
I s'espera pacient
dins la meva butxaca.
L'agafo amb seguretat,
la dirigeixo amb fermesa al pany.
Estic massa impacient.
per veure de bell nou
el tendre interior
de la meva caixa enyorada.

Finalment la caixa s'obre.
Sense resistir-s'hi,
però lentament.
Amb un xic de timidesa
i de por a ser descobert.
De sobte en surt un raig de llum
i de tants colors que té
m'enlluerna la mirada.
Ara et veig clarament:

Els teus ulls semblen
estrelles d'or roents.
Els teus llavis somriuen
com la mitja lluna.
Els teus sentiments són purs
com l'univers dels pètals de rosa.