Vellesa

Els anys passen ràpid.
Fan via! Qui ho diria?

Sents nostàlgia pel passat
i desconcert pel futur.
Rere teu ho deixes tot;
ho has construït amb una vida.
Vols que et recordin,
perquè tu has recordat.
Que curiosa és la vida
i misteriosa n'és la mort.

Els anys passen ràpid.
Fan via! Qui ho diria?

I en aquest precís instant
sents un bell cant que et crida:

Cada detall és un tresor,
cada paraula és un record.
Cada persona que s'ha mort,
s'ha refugiat dins el teu cor.

De sobte una càlida brisa
t'acarona la clivellada pell.
I tu deixes que et bressoli,
mentre se t'endú a dalt el cel.