Ràtzia!!!

Ràt-zi-a és una paraula d'aquestes que en pronunciar-la desprèn força i aquesta força va estretament lligada al seu significat.
Segons el diccionari una ràtzia és una incursió en un territori enemic per robar o destruir. Seria l'exemple dels pirates que en els seus temps de glòria saquejaven els pobles costaners i després tornaven carregats de tresors cap a la seguretat del mar.
L'origen de la paraula, però, és àrab: les ràtzies eren expedicions militars, fetes normalment a l'estiu, sobretot per part dels exèrcits musulmans. Servien per saquejar i segrestar persones d'un determinat indret, per enriquir-se amb els seus tresors i cobrar els diners del seu rescat.
Avui en dia aquesta paraula està en desús i els mitjans de comunicació no ens parlen ja de ràtzies, sinó d'invasions i ocupacions, que són a més gran escala.

Pensareu com és que us parlo avui d'aquesta paraula... El cas es que en sentir-la per primera vegada me'n vaig enamorar. No es broma no! No us ha passat mai a vosaltres que llegint un llibre de sobte descobriu una paraula nova i en pronunciar-la en veu alta us fa vibrar? De sobte t'entren unes ganes terribles d'esbrinar-ne completament el significat, ja que pel context no s'acaba de deduir.
Cadascú té guardat a la memòria el seu sac de paraules especials, aquelles que són més valorades; ja sigui perquè ens les ha dit una persona estimada, o simplement perquè ens han fascinat des del principi.

Tot va començar el dia que vaig comprar-me el CD Barricades de Paper de Feliu Ventura. Just escoltant la primera cançó "No sé què sent", pam! m'hi apareix aquesta estrofa:

" (...) L'última ràtzia ens va donar la flama per encendre torxes al camí.
Sempre present et tinc en els meus llavis que tu escoltes com la teva veu.
No hi ha demà si no ets amb mi, acaronant-me, potser besant-me i tot a plena llum (...) "

En sentir la paraula en qüestió de seguida em va captivar, m'agradava com sonava i la força que transmetia. Vaig pensar que només un poeta com en Feliu podia haver rescatat una paraula com aquesta.
Vaig córrer vaig buscar-ne el significat al diccionari i llavors vaig adonar-me que la paraula en si tenia estretament lligats un seguit de fets històrics no gaire agradables. Malgrat això, em vaig seguir estimant aquella paraula; simplement admirava la seva sonoritat.
A més la cançó transmet una idea molt encoratjadora: després de la ràtzia la gent no es queda parada, ignorant els fets, sinó que comença una revolta en contra per aconseguir la llibertat. És una idea molt bonica, no rendir-se, no resignar-se i lluitar per fer justícia.

I vosaltres? Sou conformistes o lluitadors de mena?

Us animo a lluitar per la vostra felicitat!