Reflexos a l'aigua

Un relat de: Xanxaneta

Una bassa d'aigües fredes i poc profundes es passava el dia contemplant els elements que es reflectien, de tant en tant, a la seva superfície.
De bon matí el Sol li oferia orgullós els seus primers raigs, que començaven a escalfar-li l'aigua, tot dibuixant-hi reflexos lluminosos. Era la seva claror la que permetia que hom pogués admirar des de dalt el seu fons ple d'algues verdes, roques i cap-grossos en continu moviment.
De vegades, però, els núvols entremaliats tapaven intermitentment l'escalfor del Sol. Alguns estaven enrabiats; omplien el cel de tristos tons grisos i es desfogaven tot descarregant llampecs, que feien agitar un xic les aigües de la bassa, quan esdevenien trons que bramaven. Però ella ja feia molt de temps que no s'espantava, perquè sabia que sovint aquests núvols malhumorats eren els que li oferien l'aigua, que tant necessitava, tot descarregant un bon xàfec. També veia freqüentment núvols blancs i sense pluja, que semblaven flocs de llana d'ovella.
Al migdia solia rebre la visita de les granotes saltadores, que es submergien a les seves aigües, per refugiar-se de la forta calor exterior. Quan era època de cria les granotes animaven la bassa tot omplint-la de raucs i de nombroses tires d'ous gelatinosos, que aviat esdevindrien cap-grossos bellugadissos.
Algunes tardes d'estiu reflectia els cossos mig nus dels habitants del poble, que s'hi anaven a banyar ben acalorats. I es que calia valor per llençar-se en aquelles aigües!
Ella els feia de mirall mentre es decidien a capbussar-se i sentia la tremolor dels seus cossos si nedaven.
Quan el Sol començava a pondre's, tot omplint les aigües de tons ataronjats, la visitaven les orenetes que hi anaven en estol a fer xarrupets d'aigua. I també en secret, per admirar-se la panxa blanca.
Finalment, de nit, feia de mirall a la lluna sempre canviant; ara un tall de meló, ara una perla blanca... I quan hi havia lluna nova s'entretenia observant els estels i intentava trobar, entre tanta lluïssor, la discreta estrella Polar.
Hom pot pensar que amb tantes visites la bassa estava ben distreta i no tenia mai temps d'avorrir-se. Sempre reflectint tot el que hi havia al seu abast. Però en realitat no era gens feliç i se sentia ofuscada. Era cert que coneixia tots els elements que l'envoltaven i que els reflectia de bon grat, però no es coneixia a si mateixa.
Alguna vegada havia vist una ínfima porció de la seva superfície reflectida en una gota de pluja, o bé s'havia vist en miniatura a la nineta dels ulls d'un banyista. Tanmateix, els ulls la confonien, perquè un dia s'hi veia grisa, un altre dia verda, o bé blava, o bé castanya i ja no sabia de quin color era en realitat.
Va arribar un punt que de tanta tristesa ja no parava esment al que estava reflectint. Era ben bé com si hagués tancat els ulls per sempre.
Però va succeir, que una tarda d'agost bastant calorosa, un reflex desconegut li va cridar l'atenció. De primer, es va quedar mig enlluernada per culpa d'una claror semblant a la dels raigs de Sol, però quan hi va tornar a veure clar, el que va observar la va captivar. Veia petites ondulacions que anaven i venien, i amb el seu anar i venir, reflectien ara els raigs del Sol, ara un tros de cel blau, ara un núvol blanc esfumadís, ara un fons amanit d'algues.
Com que no s'havia vist mai a si mateixa, no estava segura de si estava somniant, o bé, era real el que li passava. Fins que al cap d'una estona, les seves aigües alegres van reflectir una nena petita, que ajaguda a la vora de la bassa, es contemplava el somriure en un mirall i després l'encarava cap a l'aigua, per jugar amb els raigs del Sol. Llavors va comprendre que era transparent i que la seva superfície es tenyia dels colors que l'envoltaven. Per fi, va tenir la certesa que s'havia vist a si mateixa i va commoure's en pensar que era un mirall natural.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]

    Si, m'ha agradat, denota sensibilitat. ÉS curt i fàcil de llegir. Espero poder llegir més relats teus.
    Fins la propera.

  • un relat preciós...[Ofensiu]
    MarBlava | 14-02-2007 | Valoració: 10

    ple d'imatges poètiques i tendres sentiments.
    Descrius cada element amb uns detalls sensibles, és nota que ets una gran observadora de la Natura i que te l'estimes molt..
    Avui t'he decobert i seguiré llegint-te, doncs la mostra promet moltissim...
    Una abraçada Xamaneta!!

  • Hola Xanxaneta,[Ofensiu]
    Naiade | 14-02-2007 | Valoració: 10


    T'he descobert per l'editora destaca... i m'ha agradat moltísim el teu relat, tan pròxim, tan tendre, tan autèntic. Aquí veig la senzilles de coses que també he fet, però que tu descrius de manera magistral, els detalls que fan de tu una excel·lent observadora.
    No sé si ho pretenies, però també l'hi vist una similitud que faria interpretar a més de l'aigua mirall, la persona que se'n adona de com és.
    Enhorabona per escriure tan be, et seguiré llegint

    Una abraçada

    Naiade

  • * xarrupets d'aigua *[Ofensiu]
    kispar fidu | 25-08-2006

    Llavors va comprendre que era transparent i que la seva superfície es tenyia dels colors que l'envoltaven. Era un mirall natural.

    Una bona caracterització i personificació de l'aigua: aquell element imprescindible en la nostra existència i en la vida de qualsevol èsser viu.
    Primer els reflexos d'altres èssers en ella mateixa, els observa i a través de les seves imatges reflectides els dibuixa. Després el seu propi reflex, "com és ella?". Descobreix el seu encanteri, la transparència del seu mirall natural.

    Una original manera de descriure un element tan essencial i a simple vista tan simple.

    Aprofito per a encadenar-te a les flames de l'estiu d'RC!

    que vagi bé!
    ems veiem per aquí, entre lletres!
    Gemm@


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena

  • m'he esborronat...[Ofensiu]
    ROSASP | 25-09-2005

    Les imatges que ens vas dibuixant durant tot el relat són d'una bellesa exquisita.
    Les sensacions emmagatzemades per l'aigua són uns font de vida ja per si soles.
    Ella és dolça, sensible i tendra, imprescindible per totes aquells éssers, però en el fons sent una estranya tristesa per no haver-se vist mai a ella mateixa.
    Quan pot veure que és un mirall natural, comprèn de cop l'encís de la seva naturalesa.

    A part d'emocionar-me, per la màgia que embolcalla tot el conte, he vist el reflex de tantes coses.
    Tantes vegades ens han de fer veure els demés la nostra vàlua, necessitem veure en els ulls dels altres allò que som, quan el nostre cor i la nostra ànima sempre ens han intentat dir qui erem...

    Tinc predilecció pels contes fantàstics, aquest l'he trobat preciós.
    Me'l enduc als preferits.

    Petons!

  • Una deliciosa faula[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 23-09-2005 | Valoració: 9



    Un conte que m'ha fascinat, dolç, tendre i amb una complexitat (no sé si volguda o involuntària) interior que arriba a fer-te aprofundir, a explorar la pròpia ànima.

    Ens hem vist mai en un mirall, per saber com som realment?

    M'ha agradat molt.

    Sergi.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Xanxaneta

Xanxaneta

25 Relats

69 Comentaris

43437 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Exercint els drets, complint amb els deures, gaudint dels plaers de la vida.
Algun dia tornaré...