Què et passa?

Un relat de: Xanxaneta

Els teus llavis anhelen
el teu somrís,
tant ric i precís.
El teu rostre enyora,
l'escalfor del seu color.
Haurem de fer venir un pintor!
Les orelles volen escoltar de nou
paraules dolces, alegres,
optimistes, i ja n'hi ha prou!
El teu nas bufó,
no vol sentir més l'aroma
de la teva fosca tristor.
I els ulls plens de llàgrimes,
de tant patir i no somniar,
volen tornar a brillar.

Recorda l'antiga alegria
de fer servir la fantasia
per divertir-te cada dia.

Mira el món amb uns altres ulls.
Redescobreix de nou l'essència de la vida.
Prova d'escoltar, el que ningú sent.
Quan tot sigui fosc, pinta un quadre ple de colors.
No oblidis mai de besar a aquells que estimes.

Comentaris

  • s'ha d'animar![Ofensiu]
    Somnikat7 | 15-06-2006 | Valoració: 10

    Quins petons al cor, maca!!! M'ha encantat el poema no només pel que hi vols reflectar i despertar, sinó també al escriure'l per ton pare, no sé... però m'ha fet despertar infinitat de sentoments, que també m'agraderia que el meu pare sentís, perquè ha tingut moltes èpokes d'aquelles en que ho faries tot x ell, però què?... Quan un estima el millor que pot fer és animar-lo en tot i estar al seu costat, mai és una obligació si es fa amb sentiments d'estimació, etc.

    Molt rebé!!! una forta besada!!!

    Continua així!!

    Nina

  • Fantasia[Ofensiu]
    jacobè | 21-06-2005

    El títol està molt ben trobat. Encara que la persona afligida no sàpiga què contestar a aquesta pregunta, se sentirà recolzada per una mà amiga. No sé si has volgut dir això, però jo cada vegada tinc més clar que per no estar tristos hem de somiar i pintar les coses de colors. Acceptar la pura realitat és molt dur, però la nostra ment és poderosa i amb la imaginació podem fer maravelles. De vegades estem tan tristos tan tristos que no ens enrecordem de fer servir la fantasia. Cal que ens ho recordin, com tu ho fas en aquest poema. Gràcies.

  • "quan tot sigui fosc...[Ofensiu]
    Capdelin | 04-05-2005 | Valoració: 10

    pinta un quadre de colors" què guapo!!! i si no saps pintar, llença tots els pots de pintura del món i els seus colors al terra de la teva cambra fosca i tancada... despulla la teva ànima i llença't al terra, neda, empastifa, petja, rellisca, riu, crida... i després aixeca´t i mira... la foscor ha marxat i el terra és un quadre de Miró que t'enlluerna d'il-lusió...
    un poema acolorit, esperançador i ple d'optimisme...
    un petó i una abraçada!!!
    gràcies pels teus comentaris tant llargs i encoratjadors que són trossets de tu...

  • És molt difícil...[Ofensiu]
    Llibre | 29-04-2005

    ...de vegades, aconseguir animar una persona estimada quan està "en hores baixes". I molts cops és perquè aquella mateixa persona sap, en el més fons de la seva ànima, quina és la solució als problemes. Però sovint, malgrat tinguem la solució, ens manca la predisposició.

    No hem d'oblidar mai, però, les paraules del teu poema:

    "Recorda l'antiga alegria
    de fer servir la fantasia
    per divertir-te cada dia."

    Fins la propera,

    LLIBRE


l´Autor

Foto de perfil de Xanxaneta

Xanxaneta

25 Relats

69 Comentaris

43438 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Exercint els drets, complint amb els deures, gaudint dels plaers de la vida.
Algun dia tornaré...