BUB-BUB!

Un relat de: Nil de Castell Ruf

Bub-bub!, bub-bub!, bub-bub!, bub...!
Cara de llop, pèl sedós, potes robustes,
ulls de color sable. Pedigrí a mascle!
L'amanyago, el beso i un cop ja el zel tot
esbravat m'hi desjunyeixo. Au! anem...
li fa qui el du d'un cordell retràctil pres.
A cau d’orella com aquell qui res, jo, d'ell
m’acomiado, dient-li: - gos!, no és pas
a tu a qui li ho deia, sinó al teu bell amo.
Bub-bub!, bub-bub!, bub-bub!, bub...!







Comentaris

  • I ara![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 17-12-2017

    I ara! D'escriure no t'ho creguis, no gaire i si en canvi de poetitzar la vida. La gramàtica no la porto bé, sobretot em faig un garbuix en quan al pronoms febles. Aquí hi ha relataries que si palesen saber-ne, es nota que tenen formació acadèmica o inventariaria. Jo, un peu-terròs o aixafa- terrossos de cal Déu. Bé, tot no es pot tenir...

  • Gràcies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-12-2017 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per llegir i comentar, venint de tu m´afalaga molt. Tu en saps molt d´esciure. Repeteixo gràcies

  • Gos comprensiu,[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 02-12-2017

    Els gossos són comprensius i fidels al seu amo.... Em plau que t'hagi agradat. Nil.

  • Humor genial[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 29-11-2017 | Valoració: 10

    Els gossos s'estimen tant els amos que deu haver quedat ben ofès, aquest. Molt bona la idea i el relat.


    Sergi : )

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 26-11-2017 | Valoració: 10

    M encanta això de Bub Bub magristral.
    GRàcies per llegir-me, per mi es un honor
    Montse

  • Del meu relat FART DE LA MERDA[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 26-11-2017

    T'agraeixo molt els teus dos comentaris. He notat que saps el que és viure i que ho reflecteixes, tal com tu dius de mi. Merci, no sobra ni mitja paraula.


    Sergi : )

  • Bon so.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 23-11-2017

    Té sonoritat. Està ben escrit. Acaba amb un punt d'humor. És elegant bo i parlar d'una realitat fisiològica que en altres àmbits podria caure en la mediocritat; tu el treballes fi. Continuaré investigant els teus treballs.
    Salutacions!

  • Guapa![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 20-11-2017

    Es clar! dir-hi guapa a una dona casada per mitjà de la nena no comportava cap compromís. Ara, m'has fet recordar que quan jo era petit i anava agafadet de la mà de la mare pel carrer, els paletes andalusos li llençaven floretes a la mare: guapa! "rubia!" i la mare continuava caminant sense immutar-se. Però jo crec que en els fons li agradava sentir-se admirada encara que fos d'aquella manera. Perquè el pare d'aquestes coses no ho era gens ni mica. Tot el contrari. El tipic pagès català
    seriós que només estava per la feina.

  • Quantes vegades es fan aquestes jugades![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Recordo que, quan era petita, ma mare, que era una bellesa, rebia moltes floretes dirigides a mi però que, en realitat anaven per ella. A l'autobús, per exemple: "Oh, quina nena més guapa! És clar amb la mare que té... Resumint, per desgràcia vaig acabant creient-me que jo era molt bonica.

  • Gos mic.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 19-11-2017

    Tens raó... Encara que jo normalment si el toco és quan ell em frega les cames i si veig que no, o demano permís o prenc la iniciativa segons la cara que fa d'afable el seu amo. Un dia a Palma, vaig tocar un, sense aturar-me, i no veig que em va dir el seus amos: dues "loques peninsulares" , que em van insultar de manera mal educada.
    En aquest cas, el del poema, el gos el vaig acariciar, amb doble sentit. Però pensa que això que trobis un amo que t'atregui no es dona cada dia.

  • Hahaha[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-11-2017

    Sí, és una manera d'aproximar-se a algú que no coneixem però que ens atreu. Encara que jo sempre que veig un gos amb el seu amo, primer pregunto "el puc tocar?" perquè penso que de vegades tant els amos com els gossos han d'estar farts de que toquin el gos, que els animals, pobrets, no sempre volen que els hi passem les mans pel pelatge dient-los tonteries, i més si no ens coneixen... I alguns amos ja s'ensumen que el gos només és l'excusa... Així que, vigila! hahaha.

  • I tant![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 17-11-2017


    I tant. Encara que en aquest cas, simplement va ésser una mena de rampell de voler llorejar la bellesa en el seu estat pur, com és topar amb algú que malgrat que no coneixes, et transmet unes sensacions que activen la teva admiració per allò que és bell i de retruc, generalment, bondadós. Mercès pel teu elogi, una abraçada, Pol.

  • Amor bestial [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Quants amors han començat xerrant els amos de dos gossos. Un poema bestial. Una abraçada, 1000. A l’eix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

35 Relats

181 Comentaris

13339 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
. Dibuix (apunt), devers 2010. Un nu meu de quan feia de model.
. Contacte : nildecastellruf@gmail.com

- POÈTICAMENT HABITA L'HOME - Friedrich Hölderlin.