Berenar

Un relat de: salroig

Vosaltres, que sou gent de la mar,
heu provat mai de bon matí, agafar
bocinada de pa i companatge, rialla, i embarcar
amics, companys, i a la boca del port arrumbar.
Dins la mar estant caló a recer cercar,
Mirar d'on ve el vent i després ancorar.
Calar foc al fogó i graelles disposar
per a poder un tros de xulla torrar.
Singlot de vi de la botilla abocar,
trinxet ferm a la mà i el pa llescar.
I quan el tiberi s'ha d'acabar,
la llatina al vent donar per a port poder tornar.
Senyors, ¿això deu ésser pecar?


Comentaris

  • Ben fort i clar![Ofensiu]
    Jofre | 29-07-2005 | Valoració: 9

    ... i a mi em fas recordar com marxaven les barques del bou.

    Supos, que els ha quedat ben clar que, el berenar es refeix a l'esmorzar...

    Vocabulari excel·lent.
    Magnífica descripció i exhortació final.

    Salutacions.

    Et deman es mateix que a na Conxa: doneu-me temps per anar-vos llegint.

  • ja m'agradaria pecar ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 28-07-2005

    d'aquesta manera, m'has recordat un llaüt llenegant per damunt les ones i el gust de la xuia torrada ...