Barqueta

Un relat de: Abs

Una barqueta tenia ganes de volar.
Portava banderes de colors i un tresor amagat sota les fustes. No volia cap brúixola, no li caldria buscar el nord.
Va demanar-li al vent que bufés fort, i trencant les cadenes es va capbussar dins el mar.
Les barreres de corall li feien pessigolles sota a la panxa, el sol cremava molt. Dins la immensitat del blau un punt d'esperança s'allunyava del port. El llevant se l'enduia a un lloc on pogués somiar, on les xarxes de la soledat no l'atrapessin mai més.


I encara neda, i el vent encara bufa...

Comentaris

  • Qui pogués volar...[Ofensiu]
    aiguasalada | 13-12-2007 | Valoració: 10

    com la teva barqueta,
    amb les seves banderes i el seu tresor,
    sense un rumb definit,
    trencant lligams d'eternes cadenes,
    per buscar una renovada esperança,
    en un lloc obert a nous somnis...
    on ser lliure de "les xarxes de la soledat"

    Un trajecte molt interessant,
    un etern viatge a la recerca de la llibertat
    i de nous moments
    en el llarg camí de la vida de cadascú...

    Un plaer llegir-te que intentaré tornar a repetir,
    mentrestant aprofito per enviar-te una abraçada ben càlida de la meva
    aiguasalada

  • Un poema...[Ofensiu]
    rnbonet | 12-12-2007

    ...en prosa; una metàfora continuada, una paràbola de la vida.
    Molt bo!
    Salut i rebolica!
    PS.- No et pose un 10 perquè no puntúe.