Bany de sang -U-

Quantes hores manquen perquè l'alba d'un nou dia posi fi al malson? Quan els rajos del sol ixent travessin les parets de vidre d'aquesta presó tot acabarà. Em retorçaré en dolorosa agonia, mentre les carns en cremen sense flames fins tornar-me un tros de carbó inert. Serà llavors que oblidaré la por, que l'ànsia de sang desapareixerà i podré descansar per sempre, ara sí.

Mentrestant escric. No la meva historia, que poc valor té, ni la de tants altres que com jo han participat de la follia d'aquesta nit. Escriure d'Ell, que tant de mal ha causat a tots, vius i no-morts, i del seu regnat brutal iniciat la nit de Tots Sants quan…




…el vell vampir s'estava dempeus a la cornisa. Mirava a vall, fent servir de punter l'ungla recaragolada i bruta del dit gros del peu. Seguia a la poca gent que aquelles hores passava pel carrer. Buscava trobar qui li servis per apaivagar l'ànsia que el cremava per dins, emboirant-li el cervell. Havia arribat a la ciutat a primera hora de la nit amb a penes temps per refugiar-se a les teulades abans no el veiessin els altres. Llur aspecte antiquat i polsós era un reclam perfecte pels joves esbojarrats que preferien caçar entre els seus abans de beures la sang d'un mortal. No com ell, que valorava el pes i la consistència de cada humà com si estigués a l'escorxador: seixanta quilos, carns toves; cinquanta cinc, tota ossos; cent tres, massa greix; cap li feia profit.

D'un salt va passar a l'edifici del davant. És girà i fità a vall. Un home acabava de tombar per la cantonada i avançava cap a ell tot encongit, protegint-se del vent amb el coll de l'americana. Fa fred allà baix, va pensar el vampir. Va flexionar els genolls i, alhora que llençava un silenciós sospir, saltà endavant. Va fer un gir complert en l'aire i aterra dempeus en la pared. Va córrer uns metres tot mantenint l'horitzontal amb el terra i va tornar a saltar, aquesta vegada a la pared més propera a l'home, i si quedà arrapat com un llangardaix. Cap soroll havia destorbat la nit.

L'home s'aturà davant d'un comerç amb la persiana baixada, buscant a la butxaca interior de l'americana un paquet de cigars. El vell vampir va situar-se darrera d'ell procurant no trepitjar-li l'ombra. Gaudia del moment. Veure com el seu sopar encenia aquell tub olorós desconeixent que seria la darrera vegada que faria aquell gest. La total inconsciència sobre el futur proper, medità, era el millor moment de la cacera.

Allargà el braç i aferrà a l'home pel clatell, clavant-li les ungles per sota de la mandíbula. Un crit de dolor va ofegar-se en el coll al desencaixar-se el maxil·lar. L'home no ho sabia, però els dits experts del vampir havien buscat i trobat el nervi apropiat, seccionant-lo en el mateix moment que l'agafava pel coll. Per això no podia bellugar ni els braços ni les cames i sentia baixar camal avall l'orina i els excrements, al perdre el control dels òrgans interns.

Lentament, el vampir l'alçà del terra i el feu girar per veure-li la cara. Somrigué davant del dolor i la incomprensió que llegia en els ulls de l'home. Va passar la llengua bífida pels ullals esmolats mentre reclinava el capa a l'espatlla esquerra, un gest repetit durant segles. L'horror s'ensenyorí de l'anima de l'home fent rodolar dues llàgrimes per les galtes. Ara sí que ho has entès, oi?, va pensar el vampir, ara ja ets conscient del que et faré.

Amb un gest brusc de la mà va llençar el cos contra la persiana de la botiga. El soroll d'ossos trencats va confondre's amb el del metall en doblegar-se. L'alarma de la botiga començà a udolar. El vampir va portar-se les mans a les orelles sorprès. Què coi?, va pensar.

Les finestres veïnes van il·luminar-se i un munt de caps sortiren a la nit.

-Policia! Policia!- cridaven.

El vampir s'abalançà damunt de la pressa encara viva, molest pel caire que prenia la cacera. Va clavar els dits entre les costelles i va tibar amb força arrencant la caixa toràcica. Els crits de les finestres canviaren de to. Els caps desapareixien en el interior de les cases, horroritzats. Ningú no volia que aquell monstre pogués reconèixer-los' desprès. Amb les dues mans, va rodejar el cor palpitant i l'arrancà. Va llepar-lo amb golafreria mirant una de les finestres. Hom havia tret un mirall per pogué veure'l sense ser vist. El vampir va alçà el cor oferint-lo a l'espectador i, abans que aquest reaccionés, s'enfilà en un arbre proper i saltà a la lleixà de la finestra.

Va asseuràs amb els peus penjant enfora i va mirar a la vella que acabava de deixar caure el mirall, trencant-lo en mil bocins. Tremolava com una fulla mentre sostenia al seu davant una petita creu que duia penjada del coll i resava un parenostre. El vell vampir va mossegar el cor, va xuclar el tros fins deixar-lo net de sang i va escopir-lo al carrer. Dubtava si matar a la vella ara o desprès de sopar, doncs no en trauria cap profit d'aquell cos ressec.

Les sirenes van alertar-lo. Dos cotxes de la policia entraven al carrer deixant ben clar que si quedava cap delinqüent per allà més valia que marxés. Els cotxes van frenar en sec davant de la botiga i del cadàver Dos agents van baixar de cada un dels vehicles i van apropar-se al cos.

El vampir va enfilar-se al terrat per la paret, oblidant-se de la vella. Des de dalt, tenia més bona vista dels moviments dels policies. El més alt dels quatre s'havia apropat a les restes de l'home, però s'aparta de cop per vomitar repenjat en un arbre.

-Vigila el què fas!

El vell vampir va mirar encuriosit a l'home que parlava. No anava uniformat com els altres i tenia aspecte de manar. Es bellugava amb desimboltura a prop del cadàver donant ordres als agents i als infermers que acabaven d'arribar i s'estaven astorats amb la llitera a les mans.

-Carregueu això a l'ambulància i porteu-lo al dipòsit. Ràpid!.

-Senyor…-dubtà un agent-. Tindríem que esperar al jutge per l'aixecament del cadàver

-Del cadàver me'n faig càrrec jo - va dir treien el telefon mòbil d'una butxaca dels pantalons i apartant-se per trucar.

El vell vampir va acabar de xuclar el cor el va llençar a un racó del terrat. Va netejar-se les mans plenes de sang amb la llengua mentre donava una darrera ullada al carrer. Va passar d'un salt al terrat veí i va confondre's amb la nit.

La campana d'una església propera començà a repicar assenyalant la mitjanit. Primer els quarts, lents. Desprès, les hores. Amb l'última campanada l'infermer va tancar la porta del darrera de l'ambulància

-Inspector Valls -va dir-. Marxem.

L'inspector va fer un gest amb la mà lliure mentre murmurava pel telefon mòbil, perquè no poguessin escoltar-lo, però la gravetat de la seva expressió no feia presagiar res de bo als agents. Va tancar el telefon i va pressionar-se amb dos dits el naixement del nas.

-Vosaltres tres. Inspeccioneu els voltants, interrogueu als veïns, algú té que haver vist qui ha fet això. I no us oblideu de les teulades.

-Les teulades?.

-Sí! A cas parlo en xino?. Vull que escorcolleu totes les teulades del barri! Espavilant , que ens espera una nit molt llarga!

L'inspector va asseuràs als seient del davant d'un dels cotxes patrulla i va cordar-se el cinturó de seguretat. Va treure una mà per la finestra i va colpejar el sostre amb força.

-Vinga, coi! Què és per avui!.

-A on anem, senyor -va preguntar l'agent entrant al cotxe.

-A Playa Bavaro si et sembla bé. Tu què creus, animal? Al dipòsit, cagant llets!


L'edifici del tanatori municipal on estava ubicat el dipòsit de cadàvers de la policia era com una taca negra en la nit. La campanya de neteja de façanes i de restauració dels immobles no l'havien afectat com als edificis veïns, seguia acumulant capes i capes de fum i pols en les parets, provinents del polígon industrial que començava en la vorera del davant i arribava fins la via del tren, a ran de mar.

-Atura el cotxe- va dir l'inspector Valls.

L'agent va obeir empassant-se la pregunta que havia estat a punt de fer: què hi feia l'ambulància darrera del dipòsit?. Però no estava l'inspector d'humor per contestar ni ell per suportar més improperis.

Tres cops secs en el lateral de l'ambulància van ser el senyal perquè marxés. L'inspector s'apropà a l'infermer que s'havia quedat al vehicle. Va senyalar amb el cap la porta oberta i les escales que baixaven.

-Ha arribat?.

-No. Hem deixat el cos on sempre, hem tornat aquí i li he dit al Marc que marxés. No ha tingut temps, encara- va callar i va mirar a l'inspector als ulls.-Valls… això és molt mala senyal…

-Ja ho sé. Estigues alerta per avisar-me quan arribi. Ves amb compte, Pol, no li parlis ni el miris als ulls, no estarà de bon humor.

-Jo tampoc- va dir Pol.

L'inspector va baixar per les escales poc il·luminades fins a una estança rectangular amb un taulell de marbre al mig. Al damunt, el cadàver cobert per un llençol brut de sang. Les parets tenien taques d'humitat i en el terra si veien rastres de sang seca. L'ambient feia pudor a floridura i àcid.

-Has trigat.

Valls va fer un bot i va girar-se buscant la veu. Una figura alta i fosca va separar-se de la paret.

-Trigat- va repetir acostant-se a l'inspector i sobrepassant-lo. Tenia tot l'interès posat en el cos que reposava damunt del marbre.

Va agafar el llençol per un extrem i el va retirar lentament, sense aixecar els ulls del cadàver ni canviar l'expressió. Va deixar el llençol damunt dels peus del mort i s'ajupí per tenir una nova perspectiva.

-Ha estat un dels teus?.

-No. Ha estat un vampir, sens dubte, però no d'aquí. Massa perfecta.

Va arribar-se fins al costat del cap, el va fer girar i inspeccionà el tall.

-Algú de la vella escola. Creia que no en quedaven -murmurà.

Es va incorporar i va passar la mà per damunt del cos, tacant-se-la de sang. Maquinalment, va portar els dits a la boca i va xuclar.

-No facis això!- va cridar l'inspector.

El vampir va saltar per damunt del marbre empenyent a l'inspector contra la paret
. Va llençar el braç endavant, com un ariet, i va clavar l'ungla en el front de Valls. Un dolor agut li va traspassar el cervell quan es va perforar l'os frontal.

-Tenim un pacte -va dir el vampir, aturant l'avanç de l'ungla-. Jo mantinc als meus tranquils i tu ens proporciones menjar. Res més.

Amb la mateixa brusquedat amb la que va atacar va desclavar l'ungla. Valls, va caure de genolls al terra amb la cara banyada en sang.

El vampir va acostar-se al cadàver, va arrancà un tros de fetge i se'l va ficar a la boca. Estava fred. Va escopir-lo al damunt de l'inspector dient:

-Si tinc gana menjo. Està prou clar?.

Valls va assentir. Maleïa el dia en que va pactar amb aquell monstre, però ara no era el moment de fer-se l'heroi, tot arribaria.

-Baró -va dir-, què penses fer?.

-Trobar-lo. Tingues els caçadors lluny. Es cosa meva i dels meus.

Dins de la butxaca de l'inspector va començar a sonar el telèfon mòbil.

-No contestes?.

-No.

-Tu mateix. Recorda el que he dit.

El vampir va començar a pujar les escales, però en el segon esglaó va aturar-se i va girar-se. Valls encara era al terra. Baró, va somriure ensenyant les dents, va girar-se i va marxar.

Quan va sortir a l'exterior va trobar-se cara a cara amb l'infermer que seia en l'esglaó de darrera de l'ambulància fumant una cigarreta, amb les portes del vehicle obertes.

-Pol Mallach -va dir el vampir.

L'infermer va tirar la cigarreta al terra i va apropar-se a Baró, fins gairebé tocar-se la cara. Durant uns segons, cap dels dos va bellugar-se, estudiant-se. Va ser el soroll de passes a l'escala el que va trencar la tensió. El vampir, va marxar per un carrer proper sense dir res.

L'aire fred de la nit va intensificar les punxades en el front de l'inspector, aturat en el llindar de la porta. En veure'l, Pol Mallach va atansar-s'hi.

-Què t'ha fet aquella bestia?.

-No és res. No és res.

L'inspector va intentar apartar-lo, però el dèbil gest el va fer trontollar. L'infermer va portar-lo a l'ambulància agafat del braç. Un cop a dins, va netejar-li la sang amb una gassa deixant al descobert un forat en el front amb forma de mitja lluna.

-Això t'ho ha fet amb l'ungla- sense esperar resposta va obrir un armari d'on va treure una ampolla sense etiquetar-. Et courà una mica.

Valls no va pogué reprimir un gemec al filtrar-se el líquid rosat per la ferida.

-S'ha de desinfectar i cosir, del contrari no cicatritzarà.

L'inspector no estava d'humor per explicacions tant òbvies. Feia anys que sabia que las ferides d'ungla d'un vampir s'infectaven en qüestió de minuts, però, no tenia forces per fer callar a l'infermer.

-Per on a marxat?- va preguntar.

-Pel carreró del fons. No entenc com ha pogut arribar tant aviat.

-Sempre he cregut que tenen el cau a prop d'aquí- l'inspector serrava les dents mentre li cosia el trau-. Son carronyaires. Han de viure on hi han morts.

Mallach va tapar-li la ferida amb una gassa i va començar a recollir els estris de cura. Anava a preguntar per l'actitud de Baró quan va fixar-se en el telèfon mòbil que Valls duia a la mà. Va assenyalar-lo amb un gest interrogatori.

-Han trucat- va respondre Valls-. Ja està acabada.

- Perfecte!

L'inspector va clavar l'esguard seriós en l'infermer que havia començat a ballar dintre de l'ambulància.

-Pol, si t'equivoques…

-No m'equivoco. Té, pren això- digué allargant-lo un antibiòtic.

Mentrestant, Baró s'estava a dalt d'un terrat proper observant l'ambulància. Així que la fosca del carrer l'havia cobert va reptar per la pared d'un bloc de pisos fins a la taulada des d'on va provar de escoltar la conversa, però la seva fina oïda tant sols captava un murmuri provinent de dins del vehicle. No volia apropar-se més, corria el risc de delatar-se a aquells dos, esgarriant els seus plans.

D'un salt va passar a l'edifici veí. Va córrer uns metres i va tornar a saltar, allunyant-se del tanatori. Si algú hagués mirat enlaire tant sols veuria una taca negre que passava d'un terrat a l'altre a gran velocitat. En pocs segons, va cobrir la distància que el separava de l'escola municipal a l'extrem del districte on l'esperava un cavall ensellat.

Baró, va passar la mà amb suavitat pel llom de l'animal abans de muntar-hi. Les peülles sense ferrar van ressonar en el paviment del pati quan el vampir va tirar de les regnes.

-A casa, amic. A casa!

Les ombres de la nit és confonien amb el genet vestit de negre i la muntura de pelatge de banús mentre cavalcaven. Al seu pas, s'imposava el silenci entre aquells que se'l creuaven sense reconèixer-lo. Ningú gosava aturar l'espectral figura que creuava els camins propers a la ciutat, allunyant-se de la carretera i de les llums dels fanals.

El vampir, va refrenar el galop del cavall quan va veure el contorn d'una masia retallant-se contra el cel estrellat. Una llum tremolosa en una de les finestres del pis de dalt indicava la presència d'altres vampirs en l'edifici i no volia arribar com una fura destorbant a tothom.

Va desmuntar del cavall deixant que anés tot sol a l'estable a l'altra costat de la masia, mentre s'apropava a l'entrada. Sota la llinda l'esperava una dona vampir, de pell blanca com la llet, vestida amb un sostenidor i uns pantalons de cuir negre units entre ells per quatre cadenes platejades.

-Jana- va murmurar Baró, posant-li la mà esquerra a la panxa i besant-la als llavis.

Jana i Baró varen entrar a la masia totalment a fosques. Passaven entre els mobles antics sense ensopegar amb cap, en direcció a la cuina. Eren dues ombres silencioses agafades de les mans. De tant en tant, es creuaven amb d'altres vampirs que grunyien a tall de salutació. Baró, es limitava a bellugar el cap abans no desapareguessin en la foscor.

-Què ha passat?- va preguntar Jana una vegada asseguts en el banc de fusta davant la llar de foc apagada de la cuina.- L'aire fa olor de sang. De molta sang.

-Hi ha un vampir nou a la ciutat. Ha caçat i s'ha menjat un cor.

Jana va aixecar-se sorpresa. Va agafar un cullerot de fusta de dintre una olla i el va fer girar varies vegades abans de llençar-lo damunt la taula, aixecant un núvol de pols.

-Només un cor?.

-Sí. Li ha obert el pit i la tret. La resta del cos estava malmesa.

Va agafar-la per la mà fent-la asseure a la seva falda. La dona vampir va mirar-lo fixament als ulls ensenyant las dents.

-Tenim un problema, Jana. Greu, molt greu.

Ella va besar-lo en el front tornant-se a posar dempeus.

-Hem de trobar-lo abans no ho facin els altres -va prosseguir Baró-. No em preocupen els caçadors d'en Pol Mallach, però els descontents poden trobar-hi un referent.

Mentre l'escoltava, Jana va apropar-se a la porta de la cuina i va fer un senyal amb la mà a algú que hi havia a fora. La remor de passes allunyant-se van distreure l'atenció del vampir.

-Qui…?.

-Estàvem preparant l'àpat quan has arribat -va limitar-se a explicar Jana.

Va atansar-se a la taula i va fer giravolta varies vegades el cullerot al damunt deixant un cercle de pols perfectament dibuixat, abans de ficar-lo a dins de l'olla una altra vegada.

-I ara què?.

-Tinc que parlar amb en Roc. Ell té més experiència amb els antics. Sabrà a on buscar.

-En Roc ha marxat a l'altre banda del riu quan l'olor ha estat massa evident. Tenia por de les accions dels descontents.

Parlava amb lentitud, acompanyant les paraules amb suaus cops de cullerot a la taula. Baró, va mirar l'estri de fusta. No se'n havia adonat del moment en que l'havia recuperat de l'olla. Va somriure satisfet de l'agilitat manual de Jana.

L'estrèpit del galop d'un cavall, va trencar el moment. Les veus que venien de l'exterior sonaven urgents, reclamant la presència dels dos vampirs a fora de la cuina. Jana va llençar el cullerot a les cendres de la llar de foc mentre Baró travessava la porta corrents. Els vampirs que havien sortit a veure que succeïa retrocediren a la foscor quan van veure'l passar.

-Roc!

El vampir que acabava d'arribar va anar-lo a trobar.

-Què ha passat, Baró?. A l'altre banda del riu estan molt nerviosos. El corrent d'aire lis ha portat l'olor de la sang amb més intensitat que aquí. Ja es parla d'una carnisseria a la ciutat.

-No. Res d'això. Tant sols un mort, però la seva sang a vessat sense profit.

El vampir va fer un gest de sorpresa.

-Hem de tornar a la ciutat abans no sigui massa tard.

Baró, va callar en sentir que l'agafaven pel braç des de darrera. Va girar-se lentament, fins trobar els ulls de Jana brillant en la foscor.

-Menja alguna cosa -va dir ella, i va afegir:- Mengeu tots dos, encara falten hores per l'alba i necessitareu totes les forces.



continuarà