Babel

....de cançó -almenys això m'ha semblat- entres al relat bíblic per trasportar-nos a una realitat actual. Molt bé!
Salut i rebolica!

Un recull de rítmiques i ben rimades (gairebé semblarien extretes d'arrel popular, o fins i tot d'una cançó) reflexions. El missatge, com a tal, no innova especialment, però recorda. Recorda un mite prou estès i conegut. Un mite que oblidem a propòsit en cometre el mateix error que la història intentava posar en evidència.

No puc fer més objeccions apart de dir-te que m'ha agradat. Es llegeix d'una tirada i sense interrupcions, sovint causades per la puntuació (amb la qual sempre hi tinc problemes, jo. Però la deixo fer, i així de tant en tant encara no em fa quedar malament ;-)

Dues cosetes, a tot estirar. Podries fer servir la doble negació. No és que sigui una incorrecció, no posar-la, però crec -i si m'equivoco, no ho tinguis massa en compte, si us plau- que posar-la és més correcte. La doble negació seria una cosa així com ara: "mai no hem pogut evitar les lluites", en lloc de "mai hem pogut evitar les lluites.

I ja per acabar de ser ben, però ben "puntillós" (com pots veure, ja són cosetes per filar prim), hi ha dos versos seguits en què repeteixes un mateix verb. I repetir un mateix verb o substantiu, o fins i tot adverbi o adjectiu, de cara als jurats literaris demostra poca riquesa lèxica. O això diuen, jeje. Es en els versos següents:

"barreja de llengües buscant comprensió.
Molts busquem l'enteniment, la pau i la igualtat "

La Sílvia Romero (Llibre a RC) d'aquestes coses en sap un munt, jeje!

Una abraçada i moooooooooooooooooltes gràcies pel teu comentari!!!

V

PD: els poemes aquells que et vaig comentar sobre la colonització o la futura vida a l'espai no els he penjat a RC: ara per ara, els tinc presentats a un concurs literari.

mental, desaparegut monument en l'arrel de conflictes permanents, en lluites pròpies i alienes, de cara a unes relacions humanes de supervivència, cada cop més dures i basades en ambicions totalment fora de lloc.
El ritme trenat i senzill dels versos del teu poema el converteixen amb una lectura fresca i àgil, que invita a treure'n enfocs diversos i a sensibilitzar en el tema, a qui el llegeix.
L'estructura en dos apartats, el primer en referència als orígens problemàtics de les llengües i el segon com a reflexió dels seus efectes en la situació actual, no poden deixar al marge a cap persona interessada en un món millor.
Un plaer llegir-te, de ben segur que ho tornaré a fer, i un sincer agraïment pel teu comentari.
T'envio una abraçada càlida i primaveral de la meva
aiguasalada

...un llenguatge molt ben definit, en aquest relat. Pel que es veu vas cap amunt. Gràcies pel que em dius a l'últim comentari.
Jo penso que no podem deixar ferir-nos per la tristor. Ja hi poden haver guerres i més guerres que nosaltres, tan innocents, fins i tot ens hi seguim implicant. Però tens tota la raó quan dius que ho hem de fer, que som germans els uns dels altres i, que per fosca que pugui ser l'existència, la llum també existeix.