Avui viuràs i demà també

Un relat de: ITACA

Avui viuràs i demà també, i saps per que? perquè ja no et conformes amb mirar la lluna des de la finestra i plorar, no senyora, avui la mires i dius, "Caram em sento maca", i es que ho ets dolça presonera.
Avui deixes de rentar aquells maleïts plats, i els llences al terra en el que tantes vegades t'ha fet caure, i es ara quant la força t'envolta, perquè ets una dona, una dona que vol afrontar un fet, una dona que ara mateix es sent orgullosa del pas que farà, per viure avui i demà també.
Obre les cortines i deixa entrar l'alegria que et va arravatar, LLUITA dona que avui i sempre guanyaràs, CRIDA que sempre t'escoltarem, CORRE que tens que tornar a ser feliç.
Estigues tranquil·la, surt al carrer sense por, sense girar-te o mirar al teu voltant, si vols pots emportar-te el paraigües, però pensa una cosa, si el cel plora no serà pas perquè ell et torni a pegar, avui es el dia en el que tornaràs a viure, demà serà el dia en el que tornis a brillar.

LLUITA CRIDA CORRE


No et preocupis, que aquell fill de puta no et tornarà a molestar ...

Comentaris

  • Molt bé![Ofensiu]
    Sol_ixent | 23-08-2005 | Valoració: 9

    Em sembla un relat prou interessant, un clam al feminisme i contra la violència de gènere!
    Enhorabona, m'has tornat a sorprendre!

    Molts petons i abraçades!

    Sol_ixent

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142412 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.