Avui he vist l'Amélie Poulain

Un relat de: Pol.lux

Sí! Està decidit! És l'Amélie! Té el cabell arrissat... però curtet, com ella. A més a més té una botigueta. Bé, no és seva, només hi treballa... però és igualment mística, tal com ho és el cafè on treballa l'Amélie. És una botigueta d'aquelles que té de tot però que alhora no té de res... Figuretes, monederets, penjolls... Ara no sé si m'està mirant. Tampoc no ho comprovaré. Que després veuré que en aquell moment no ho està fent i es trenca l'idil·li. Ja en tinc prou. No vull conèixer-te. Tot és massa bonic i perfecte com per espatllar-ho amb converses inútils i banals. A dos quarts de tres plegaré. I ja no pensaré més en tu fins demà, quan torni al meu lloc de treball. Però ara, en aquest precís instant, m'has pres el cor, ets la senyora feudal dels meus sentiments...

Comentaris

  • Com ens va encisar l'Amelie...[Ofensiu]
    Arbequina | 02-07-2006

    Tenia quelcom atractiu, no?
    Un relat curiós però entretingut de llegir.

    Una abraçada.

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

65 Relats

133 Comentaris

75448 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com