Atrapat en un somni. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
... Vull escapar d'aquest somni! Despertar-me ja! Ara em puc moure: estaré despert? Doncs necessito tornar a Telecos, però no sé ben bé si sóc al Campus Nord o al Campus Sud. Sembla que vaig bé, però hauria d'anar amb compte de no passar-me: no voldria acabar a Esplugues o a Sant Pere Màrtir. Però, com és que està tan buida la Diagonal? La Diagonal o la Travessera? O la Carretera de Sants? O la Gran Via? No, cap a Montjuïc no: cap a Collserola, a Sant Pere Màrtir però no al Tibidabo. Què hi fa aquí aquest funicular aeri? És el de Sant Jeroni? Però això no és pas Montserrat, no vull anar-hi, a Montserrat! Ara sí: està bo, aquest entrepà. I, és clar, sóc a la Creu de Pedralbes, fotent-me l'entrepà en aquest bar que només jo conec. Però, no deia d'anar a Telecos? Potser me n'havia oblidat. Ara sí que hi sóc, a Telecos, en el passadís aquell, llargarut. Però la Mercè no hi és. Ep, que aquest passadís no és el de Telecos. Què hi faig jo, al Natació Barcelona? Ara no toca. Si fa molts anys que vaig deixar d'anar-hi, jo, al Natació Barcelona! No, recapitulem. Però m'he deixat els quartos al despatx. On he d'anar jo, sense calés? Però, si no en duc a sobre, com és que m'han fet l'entrepà, en aquell bar de Pedralbes que només jo conec? És clar: m'ho haurà pagat la Mercè, tot i que no tinc el plaer de conèixer els pares. Ves per on, em resulta desagradable entrar a Barcelona pel nord, vorejar el turó de Montcada i entrar pel carrer Aragó. A l'altre extrem d'Aragó, a cavall de Les Corts i Sants, hi ha el Ciurana. Si ja no hi és, per què hi vaig?: perquè m'estan seguint i no ho vull. No m'agrada que em segueixin ni anar al centre a comprar amb cupons. No aconsegueixo treure-me'ls de sobre. M'estic cansant. No sé què em passa, que faig força amb les cames però no em moc. Els altres també s'han aturat. Sé que són a prop però no els veig. Ara tampoc puc bellugar els braços. Noto que el cor em batega de pressa. Ja n'hi ha prou, d'això: alguna cosa no funciona. I si encara estic dormint? Vull escapar d'aquest somni! Despertar-me ja! Ara em puc moure: estaré despert? Doncs necessito tornar a Telecos...

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXV (tema: DORMIR A...) i consta de 400 paraules —entre elles "somni" i "plaer"; cap d'elles "catre" ni "llençols"— segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Prou bé | 02-01-2024

    Te'l vaig comentar al repte. Amb tot, afegiré que el neguit per voler acabar i sortir del somni està molt ben descrit i és encomenadís.
    Amb total cordialitat

  • Desorientat [Ofensiu]
    llpages | 23-12-2023 | Valoració: 10

    Dubto: acaba més desorientat el protagonista o el lector? Això vol dir que el relat assoleix amb escreix el que es pretenia. Bona feina i bones festes, Joan!

  • Més que un somni, un malson[Ofensiu]
    Ginebreda | 22-12-2023

    M'agradat molt el teu somni, Joan i m'ha fet recordar-ne algun semblant. Encara que sembla divertit, traspua angoixa, l'angoixa de no poder sortir mai més d'aquesta Barcelona en caos.
    Aprofito, estimat Joan, per felicitar-te les festes, encara que jo no sóc massa amiga d'aquestes. Una abraçada, company relataire.

  • Un somni?[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-12-2023

    Per a mi és un malson amb totes les lletres. Quin neguit, has regirat Barcelona d'un cap a l'altra. Amb aquest enrenou de carrers i ciutats has aconseguit un relat divertit, i m'has fet passar una bona estona.

    Molt  bo. Bones festes Joan Colom.

    Rosa.