ARA ÉS DEMÀ!!!!

Ara és demà. I és el demà de molts ahirs. De molts ahirs de pena, de tristor i d’impotència; sí, però també de molts ahirs plens d’esperança i de lluita. Són tots aquests ahirs que han construït el demà esplendorós i lliure que s’apropa. No sé si mereixen veneració, però sí un respecte.

Ara és demà. I és un demà que volem lliure i que volem millor. Que volem lliure i que volem lliure no només pel país, sinó per a cada una de les persones que el formen, siguin d’on siguin, parlin en la llengua que parlin, tinguin la pell del color que la tinguin, siguin dones o homes. I ja sabem que no hi ha llibertat sense igualtat i fraternitat, que tot va junt. I per això quan lluitem per la llibertat som fraternals i igualitaris.

I volem un país millor perquè no ens agrada prou el que tenim. Volem un país sense misèries morals ni econòmiques. Volem un país en el que valgui la pena viure. Volem un país que cada un dels ciutadans pugui considerar casa seva. I si em deixeu, que tots els éssers vius que l’habiten el puguin considerar casa seva amarats d’amor i respecte.

Ara és demà. I demà sortirem al carrer. I ho farem sabent que la VICTÒRIA és nostra. Però també ho farem plens de civisme i alegria. I, sobre tot, ho farem plens de respecte perquè nosaltres no odiem ningú, ni necessitem blasmar ningú, ni necessitem cremar cap bandera. Volem estimar tothom, volem la llibertat per a tothom.

Ara és demà. I demà l’ànima d’aquest vell país vibrarà amb una nova versió d’una vella melodia. I la ballarem joiosos i convidarem a tothom a que la balli, perquè a la nostra sardana hi cap tothom que tingui un cor amable i un esperit tolerant.
I deixem que les darreres paraules d’avui les digui un poeta:

ARA ÉS DEMÀ

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

ARA ÉS DEMÀ!