Cercador


Llista categories

Aquell "Mosca" esbojarrat. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Anys després vaig saber que érem 450.000 els qui fugírem a França per Portbou i La Jonquera, i que ben a prop, a La Vajol, el cap de govern de l’Estat, Dr. Negrín, amb els presidents Azaña, Aguirre i Companys, abans de passar la frontera havia ordenat traslladar a Ginebra moltes obres d’art procedents d’El Prado i a Le Havre les reserves d’or de la República, on embarcarien rumb a Mèxic. Molts proveníem de comarques del sud o de ponent, sojornàrem a Barcelona i havíem seguit quan la caiguda de la capital era imminent, però d’aquella nit de lluna plena, la del dissabte 4 de febrer, a tocar de Figueres, no me n’oblidaré mai.

Estàvem atemorits: acabàvem de saber que, quaranta quilòmetres enllà, havia caigut Girona; d’altra banda, deien que a La Jonquera s’havia format un coll d’ampolla perquè el flux humà no parava de créixer però el control a Le Perthus seguia al mateix ritme, i creuar per la muntanya era inviable perquè havien reforçat la vigilància. Com sempre, en fer-se fosc, la majoria de fugitius ens havíem desplaçat a les cunetes o més enllà, per descansar, deixant la calçada lliure a la circulació de vehicles i als caminants que s’estimaven més marxar de nit, per bé que les ràfegues gelades de tramuntana no hi convidessin. Tot i el cansament, em costava dormir i tenia al cap la dona i els nens, que s’havien quedat en aquell poblet de L’Anoia on feia de mestre i d’on amics ben informats m’havien aconsellat marxar. M’estava adormint quan una remor que anava en augment em va sobresaltar. Quan ja era un bram i tothom es va aixecar, esverat, per llançar-se de nou a terra, vam veure l’inconfusible perfil d’un Polikàrpov I-16, "Mosca", que sobrevolava la carretera, rasant i amb el tren d’aterratge desplegat com si anés a prendre terra, l’animal. Tot fou un ensurt, perquè finalment s’enlairà i s’esvaí.

A l’endemà, quan havíem deixat enrere Figueres, observàrem violentíssims bombardejos. Segons uns figuerencs darrerement incorporats a la columna, es tractava dels dos aeròdroms de la ciutat i del de Garriguella-Vilajuïga, on es concentraven els migrats efectius aeris republicans a Catalunya. Llavors fou quan vaig entendre les estranyes maniobres d’aquell "Mosca", la nit anterior: el comandament republicà devia d’haver previst els bombardejos i hauria ordenat que una part dels caces intentés posar-se fora de perill, en carreteres locals on poguessin aterrar i despegar posteriorment.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLV (tema: FUGIDA A FRANÇA) i consta de 400 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • A Llpages i Rosa Gubau:[Ofensiu]
    Joan Colom | 13-08-2023

    Vaig néixer en 1947, o sigui que les situacions que descric en el relat no les he pogut viure: he vist documentals sobre la Guerra Civil, amb filmacions sobre l'èxode cap a França, i tiro de Viquipèdia i d'imaginació,

    Quant al relat posterior, "Un cas com molts", ni jo ni l'Elisa, que va néixer en 1940, tampoc hem viscut el període 1936-1939. L'Elisa se n'assabentà pel que li va explicar l'avi matern i els pares, i ella m'ho explicà a mi.

    Sóc vell, però no me'n feu més, si us plau.

  • Una situació....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-08-2023

    difícil de pair a tots el que van patir l'exili i la cruel guerra que van haver de viure.

    Una història que agraeixo molt haver-la llegit de mans d'algú que la va conèixer de prop.

    Moltes gràcies per compartir-ho.

    Rosa.

  • Preservar la memòria[Ofensiu]
    llpages | 13-08-2023 | Valoració: 10

    Gràcies, Joan, per ajudar a que no caiguin en l'oblit situacions tan luctuoses com la que vas viure. Fem el possible per no repetir aquests episodis.

  • Tot el que es digui serà poc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-08-2023 | Valoració: 10

    Comparat amb la situació actual de repressió i exili, el que van viure els nostres avis aquelles dies i mesos i anys infernals no té nom, sempre serà poc. Hi ha un llibre de'n Benguerel, Els vençuts, que ho explica de forma brutal.

    Una forta abraçada.

    Aleix
    n

  • Un cas[Ofensiu]
    Prou bé | 12-08-2023

    Un cas com molts? Potser sí, però terrible per a qui el va viure! Com molts!
    Bon relat/crònica , Joan
    Amb total cordialitat

l´Autor

Joan Colom

307 Relats

808 Comentaris

91936 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >