Aquell amic, aquell amor

Assentada aquí al davant,
llegint o be escrivint,
perdent el temps o aprofitant-lo
recordo mil moments diferents,
mil somriures dels teus llavis,
els diferents estats
que m'has fet sentir.

Recordo la nit
que em vas confesar el que senties,
aquell joc de paraules,
tímides i cobardes,
que expresaven en forma de conte
aquells pensaments
que tu tenies.

Em vas fer veure't diferent,
que et deixes de mirar
com sempre ho havia fet,
no vaig poder donar-te cap resposta,
com a molt bona amiga teva que soc,
si no que el que em va sortir
va ser el que feia temps que tenia dins el cor
tancat i encongit.

Mai m'hagués pensat
que me'm podria enamorar,
sempre havies sigut aquell amic,
d'aventures, records i abraçades...
aquell en qui m'havia protegit
i aquell que m'havia fe somriure.

Pensar que ara m'esta passant,
que estic cometent un petit delicte...
que m'estic enamorant
d'aquell que es el meu millor amic,
potser em fa mal...
potser em fa por...
pero es que nomes tu
em fas sentir com jo voldria.

Com puc acceptar que m'he enamorat
com puc dir-t'ho sense ferir-te,
com ho puc fer per no perdret.
Si callés, tot seria mes fàcil,
si tornes enfonsar aquest sentiments
al fons del meu cor,
tot seria mes senzill.

Però es que simplement t'estimo
i davant d'això no
i puc fer gaire be res.
Només esperar
que el temps segueixi el seu camí.
I tu i jo decidim que hem de fer,
que coneguem el que cadascu sent,
simplement que continuem
somrient!