Anunci de contactes (efebe busca musa...)

Si vols que et sigui franca, el teu relat m'ha decebut una mica.

Me l'he trobat a la pàgina inicial, com a un dels últims relats publicats. Les primeres frases m'han cridat l'atenció i no m'he pogut estar de donar-hi un cop d'ull. L'inici i la durada prometien una anècdota contundent refregida amb bones paraules.

Poeta busca musa. Poeta posa anunci al diari. Un anunci en la secció de contactes. Musa (o no?) troba anunci. I després? Després res. El buit. Una paràgraf una mica enrevessat que pretén ser una reflexió filosòfica i cap història.

M'ha agradat com desvirtues els falsos poetes amb poques paraules. "... és que, ara per ara qualsevol és capaç d'aferrar-se a un diccionari mentre llepa un parell de llibres de filosofia i una antologia poètica i disfressar-se de poetastre".

Per contra, des del meu punt de vista (opinió subjectiva totalment obviable), el quart paràgraf ha desvirtuat el relat. "De totes maneres, al tornar-lo a llegir vaig comprendre que aquell efebe, fos qui fos era un ens qualsevol." Et passes tot el relat dient que qualsevol pot haver posat l'anunci ("havien pogut ésser vomitades per qualsevol", "ara per ara qualsevol és capaç ") i llavors presentes la comprensió de què era un qualsevol com a sorpresa del relat. Això fa perdre tota la força a la narració, decep la lectora (a mi, almenys, m'ha decebut una mica) i converteix en paper mullat la reflexió que pretens extreure en l'última frase.


EmmaThessaM