La tassa del wàter i la Bauhaus (de l'Ésser als gats)

Un relat de: antonvaitot

Gats! Us heu parat mai a pensar que l'apèndix de la nostra vida té un disseny realment espectacular. Si, no és qualsevol cosa. Atureu-vos un moment, si és que podeu. Pareu-vos a pensar, si és que us deixen. Acosteu-vos-hi, i deixeu de fer el paperina a quatre grapes. El seu disseny és diferent, gairebé estrambòtic, un gran somriure, una mena de nau espacial ? I és que gats, vosaltres que sou extraterrestres i que segurament vau venir amb aparells d'aquest tipus, heu de comprendre que és aquest aparell l'ens de la nostra existència, la resposta de la Bauhaus al segle XXI.

La fabricació en sèrie d'aquests estris suposarà la nostra fi, la nostra segona deshumanització. No ho veieu, aquest descobriment supera al de les pipes pelades! (Que... per cert, qui les pela?) Gràcies a ELL, el wàter, se'ns ha acomodat la nostra naturalesa. Hi ha gent que fins i tot es passaria les hores a la tassa del wàter, asseguda, esperant l'hora de les seves morenes, llegint el diari, mirant la televisió, mentre s'alleugen de tot allò que carreguen.. La vida, doncs, passa al wàter.

De totes maneres, encara hi ha gent resignada a evolucionar que desconeix totalment l'ús de la seva germana. Aquell estrany aparell que gairebé arreu on vas, fins i tot, a casa teva, té forma de tassa de wàter, però que, posats a mirar, no acompleix la mateixa funció: Bidet, que et dius, per a què serveixes bon home?

Anar al wàter és ja tota una cultura. Els romans, i amb perdó, cagaven tots junts a les latrines. Nosaltres ens hem d'amagar, tancar-nos. I ha gent que fins i tot diu que li fa fàstic anar al lavabo. Li fa fàstic doncs seguir el curs natural de la seva vida? Sí, gats extraterrestres i és que néixer, créixer, reproduir-se i morir tot, ara ja, es pot fondre en intervals al wàter.

És curiós veure, com fins i tot per això, les societats han hagut d'intervenir. Ficant-hi el nas, com a tot arreu. Sí, gats extraterrestres, no cregueu les paraules d'aquells que ens diuen que tots som iguals. Perquè, per anar al wàter som diferents. I ja no només parlo del temps i dels anacronismes contra els que xocaríem si aquest escrit estigués fet en temps de comunes o d'anar a plantar pins. Tampoc estic parlant de que ens posem una barretina per anar-hi, que resem tres pares nostres i fotem' dos trets a l'aire. I és que, un cop acabada la feina uns empren paper, d'altres empren una ampolleta d'aigua i la seva pròpia mà i a d'altres, gairebé ja deshumanitzats, és la mateixa tassa la que els ruixa. I és, gats extraterrestres, que ja ho deia el poeta: la nostra vida comença i acaba al wàter. I la vostra? D'on sou, d'on veniu, què feu aquí ... maleïdes preguntes irracionals!

No creieu, gats extraterrestres, que aquest món, pobre món, delira?

Comentaris

  • interessant[Ofensiu]
    foster | 26-08-2005

    però molt teu, massa. Pels teus comentaris i pels teus escrits demostres ser un tipus especial, amb moltes i especials idees, amb força coneixements. Ara bé, a vegades hem de ser una mica més explícits, pensar en els que ens llegeixen i que estan fora de les nostres obsessions, paranoies, sentiments...
    salut
    foster