Avui he conegut al novio de la que em tirava els trastos.

Un relat de: antonvaitot

Un xiquet normal, sense més, a primer cop d'ull. Si et dic la veritat, els seus aires d'ample no m'han vingut ni m'han anat per cap banda. Pensava, de primeres, que el veure'l em suposaria un tast àcid per a l'estómac (tal i com ho va suposar aquell... "estic sortint amb un noi" després d'una abraçada molt forta, una mirada encisadora, uns petons que enamoraven i un "t'he de dir una cosa") Però, tot d'una, l'he vist, l'he saludat, m'hi he acostat, ens hem apretat la mà i tot ho hem fos en un "yep!". Trist potser? Si, bastant lleig tot plegat. Però que més m'importa. Era un algú més, sense més. Un ens més gran que jo revolucionat per l'estètica americana, que trist. Vestia ample, com amb una mena de sac de color verd. De cabell llarg i ros i d'ulls blaus com la pasta de dents. Duia un color de pell blanc, un nas gros i una cara força insípida.

Avui he conegut al novio de la que em tirava els trastos. No m'ha importat. I millor... tot l'hivern cec per algú ha acabat amb aires de bon jan.

Comentaris

  • Està bé... shhhhhhhh[Ofensiu]
    Bea Virgós Ros | 31-08-2005

    Gràcies pel comentari! Tranquil, seguiràs sent l'Antonvaitot. Buscaré aquesta cafeteria italiana per a que m'expliquis com et van les coses de la filologia i per a que em critiquis la poca riquesa lèxica dels meus textos universitaris/periodístics/principiants... -;-b

    Sí, tens raó, he d'escriure coses menys personals. Aquí ho faré i, de fet, el proper relat és diferent, suposo que demà ja es podrà llegir. Però, al blog, no crec... no sé, no em surt i, et semblarà difícil d'entendre, però l'he fet massa meu, tot i ser massa públic. Tot i això, m'és molt difícil ser objectiva a l'hora d'escriure sobre quelcom que m'ha inspirat, així que, tot i ser diferent, el proper relat continua sent una opinió/visió meva.

    Seguiré les teves petjades per aquest racó. Un petó i cuida't!

  • C'est la vie!![Ofensiu]
    Lavínia | 31-08-2005

    que diuen els francesos!! Què hi anem a fer!
    Molt curt, però ben expressat, Adrià.

    Ni el vestit, ni la fesonomia han estat del teu gust i la forma com que ho has descrit ha restat del tot explícita.

    Una abraçada.

    Lavínia

    Gràcies pel teu comentari

  • Freda modernitat[Ofensiu]
    T. Cargol | 31-08-2005

    T'agraeixo el teu comentari, amb frase amb llatí.

    El teu llenguatge, la teva forma d'expressar-te estan treballats i són elegants i precisos -vull dir més que els meus, per exemple -; quan al tema, els problemes que poses em resulten difícils d'entendre, però em sembla captar-hi una certa amargor o solitud o desencis per tal com es presenta la vida avui dia - revestida de fredor -, reflectit tot això amb ironia, un tó modern, culte i una certa resignació, sense deixar de perseguir, però, els anhels que són eterns. (quin panflet que m'ha sortit, noi, ho sento!)

  • Les teves paraules, la teva manera d'expressar-te...[Ofensiu]
    Bea Virgós Ros | 31-08-2005

    Aquestes paraules, la teva manera d'expressar-te i, especialment, "Carta a ningú" m'ha fet deduir que ets tu... Sr. filòleg. Fa uns dies que et llegeixo, Adrià o Antonvailot i no m'atrevia a deixar-te un comentari... "per si de cas". Ja saps, acostumo a "tallar-me" a l'hora d'actuar. Sempre atemorida, sempre vivint rere un teló per... por?. Sí, potser por. Ja saps, la meva psique, com tu dius, va com va.

    Bé, ara que t'he descobert, et llegiré, si no t'importa, perquè m'agrada, de veritat, m'agrada com t'expresses! Crec que mai t'ho havia dit. Ja saps, potser per por, també, com tot.

    Bé, fa uns dies que volia donar-te les gràcies pel teu e-mail, de veritat. Pensava que hom veia en mi només el que semblo i que ningú s'havia parat a pensar en el que m'agrada o m'agradaria fer... escriure. Sincerament, no pensava que et passessis pel meu blog... massa sentimental, trist, esperançador, desesperant... jo, massa jo. Sincerament, gràcies.

    Fa molt de temps que no ens veiem i espero que ho fem abans de marxar a Barcelona, tots dos. Un cop allí, ja quedarem per fer un cafè -qui diu un cafè diu donar un tomb o el que sigui-... que som tots dos... autònoms? Mmmmm... "estudiants de l'autònoma", millor.

    Un petó i una abraçada. Cuida't molt!