Cercador
àngels de miralls i aigua
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Havíem vist els àngels del mar cavalcant l'escuma blanca, acariciant amb les pells lluents la llum minvant, mentre es desfeia el capvespre rere el verd brillant dels boscos.
Ens havíem emmirallat mullant-nos els peus en la sorra tèbia; les nostres mans es coneixien accidentalment.
Vam estirar amunt la barca que cuidaves durant tota la nit del mar creixent. Em vas fer seure a la proa mentre el cel s'enfosquia. Jo et vaig explicar l'origen del meu nom, i tu que pescaves a l'albada.
Després de reconèixer Venus, que havia aparegut tímida entre els núvols de carbó, m'havies tocat els cabells i m'oloraves la pell; deies que mediterrània. Semblaves buscar, en la diferència, la distància que et caldria per oblidar-me. Però és el mateix sol el que ens dóna vida, et vaig dir; i vam anar a esperar l'astre a l'habitació on m'estava.
No et podia mirar als ulls: eren massa penetrants. Però et mirava explorar-me els secrets mediterranis a través del mirall, juganer, del capçal de caoba. I em recordaves a aquells àngels fent l'amor al mar, quan passaves la llengua calenta pels solcs humits de la meva intimitat.
I també jo vaig xuclar-te la sal de sobre la pell i vaig cavalcar-te amb suavitat, inventant noves marees.
Què érem, llavors, sinó àngels? Érem terra i mar, aire, foc i escuma.
Aquella tarda m'havies dit que nosaltres podíem marcar el temps, i conèixer-nos amb una cadència sense horaris.
El temps el vas marcar tu, sobre les nostres pells, i encara et sento ara.
I és que el temps existia, i era rebel, i vaig haver de tornar a la ciutat d'ombres grises.
Però encara escolto la remor del mar quan estic sola a casa, i quasi puc recordar com descrivies la meva olor amb les mans i la mirada, vestint-me el cos amb versos de platja.
Encara ara em vesteix la nit d'aquell dia en que havíem vist els àngels d'aigua.
Comentaris
-
M'ha encantat la serenetat i la dolçor [Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 02-10-2005 | Valoració: 10
d'aquest relat tan ben construit. La teva prosa poètica és adminrable. Desgranes les imatges ben igual que surgissin d'un pou misteriós, sens cap tipus d'esforç, suaument. Les teves paraules semblen un envoltall de caricies.
M'ha encantat llegir-te. Continuaré.
Una aferrada pel coll des de Sóller-Mallorca
Josep -
màgic i evocador...[Ofensiu]ROSASP | 30-09-2005
D'una sensualitat penetrant i tèbia. Un llenguatge que ens transporta a una munió d'imatges d'aigua i sal, emmirallant-se l'un a l'altre amb el misteri de no saber si eren un somni o una realitat.
Carícies que deixen una emprenta fona i enigmàtica. Àngels cavalcant desbocats dins del cor, molt més que reflexes de miralls i aigua...
Aquesta descripció és com haver tocat el cel i haver de tornar a la terra!
Una abraçada! -
Comentar-te rquereix [Ofensiu]blaumar | 30-09-2005
la voluntat de dir-te sempre el mateix amb paraules merecudement diferentes, per històries sols parelles en sa bellesa.
Amb tot accepto el repte !
Llegir-te és com regalar-se la gola amb un carmel de canyella i mel.
Abraçades de platge -
els àngels...[Ofensiu]Capdelin | 30-09-2005 | Valoració: 10
tenen ànima... pura, jove, incandescent, per estrenar, viva, il·lusionada, adolescent, generosa, creixent amb olor a meditarrània.
Els àngels sembla que no tenen cos e tant que estimen a l'altre...
Nosaltres, amb certa maduresa, amb certa experiència, amb incerta espiritualitat, de vegades sembla que només tenim cos i l'usem com una eina imprescindible de relació egoïsta... i aquest cos es fa gran i perd el seu resplendor primitiu... qui pogués ser àngel tota la vida i viure cada experiència com si fos la primera i no perdre mai aquesta olor a mar immens i comprensiu i amb arrels de la terra...
uauau! feia temps que no et comentava, m'he dedicat només a admirar-te com pujaves fins el cim... perdó, no puc passar sense llegir-te i entrar en els teus paisatges que em curen i em fan volar de nou...
un petó d'àngel i una abraçada!!!
PD. l'altre dia vaig trobar en internet la paraula
QUETZOCOATL... quin ensurt i sorpresa... ai, quasi TU!!!
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161628 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com