Cercador
Amanida de roses amb vinagre
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Tu i jo serem un conte:
Jo, en Peter Pa
de cap país d'Aquí i d'Allà
i tu l'Alícia
del país de les Mirèries.
Els dos
reencarnarem la faula
i ens cagarem en el mite
i ens plaurà
amanir les roses
amb gotims d'humor
i de terror de vinagre.
Potser serà la forma
que els infants
treguin les pors
i fugin d'una vida
amb tanta glucosa
de contes.
Comentaris
-
un títol[Ofensiu]fosca | 16-05-2006 | Valoració: 10
que m'ha captivat, de debò!
t'he de llegir més i no tinc temps, faré un esforç per esmunyir les hores al màxim! enyoro molt poder fer el mandra! enyoro poder imaginar-me mil coses llegint-te! et compensaré i et faré més comentaris, te'n mereixes centenars per ser tant prolífic (t'envejo un xic).
No res, un bes molt fort!
Anna -
el conte[Ofensiu]jaumesb | 15-05-2006 | Valoració: 10
no ens espanta
la vida tampoc -
Peter Pa integral...[Ofensiu]Becari | 14-05-2006 | Valoració: 10
...pero amb sal, compensant el sucre, congelant la mel....
fantàstic com sempre -
Certament,[Ofensiu]kukisu | 14-05-2006
estic d'acord amb tu. Sobretot pel que fa als infants d'avui dia superprotegits i enganxats a televisions on viuen mons virtuals deixant de banda la grandesa de la vida i de l'amistat.
El temps ens portarà la resposta, però no vull ser pesimista i vull creure en un món dels sentiments.
Una braçada i endavant! -
Jejejee...[Ofensiu]Puça | 13-05-2006 | Valoració: 10
m'ha encantat la burla de la fàbula i destrossa del mite. Tot i que jo sóc una enamorada del Peter Pan (serà pel Big Ben?).
En fi... realment la vida no és de color rosa xiclet i els excessos de glucosa donen mal de panxa.
Petons!
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303887 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )