Allò que ningú hauria de saber mai

Just un mes abans de fer els 8 anys, la Marta ha volgut parlar amb mi.
Ha volgut parlar per fer-me saber que ho sap. Que sap allò que no es pot dir, i que ningú hauria de saber mai. Que sap allò que quan ho saps, tot comença a trontollar.
I, el que és pitjor, és que ja mai més res important superarà aquesta ombra d'inestabilitat.

La Marta ja sap allò que quan ho saps, la realitat et fa crèixer de cop, amb una patada al ventre.

La Marta ja sap allò que quan ho saben, s'acaba la pròrroga que se'ns otorga quan hi ha nens pel mig que ho ignoren.

És com si només se'ns permetés ser nens en aquelles dues setmanes de Nadal, així que quan hi ha infants a la familia, tots intentem recuperar ansiosament els anys perduts, i connectem amb el nen que un dia vam ser (i que tot ens recorda que ja no som).

Per sort el Dídac encara té 4 anys.
Però per quan ho sàpiga, us regalo les meves dues sermanes de Nadal, no les vull.
Prefereixo les 48 setmanes que queden, fins que se'ns permeti recordar que un dia vàrem ser nens.
Recordar que erem nens que no sabíem allò que ara la Marta ja sap.