Cercador
al ventre de l'aigua
Un relat de: llu6na6- Compartir:
I tiro el càntir al pou, un cop i un altre.
I el càntir dóna cops, picant
d'una a l'altra banda, i ressona
per tot el seu colpeix.
I amb decisió estiro de la corda
quan àvid ha esclafit al ventre
de l'aigua. - i del desig -
La corriola roda i omplo
galledes que apareixen mig vessant.
I omplo atuells i somnis. I en bec fins
a ofegar-me i m'assec a prop del pou
del dia, i en busco més, de
pous, càntirs, boques, galledes. I avui,
no els trobo pas. Ni boques. Ni galledes.
Ni pous. Ni mans. Ni gots.
Només la set!
Comentaris
-
" Només la set "[Ofensiu]kispar fidu | 07-01-2006
La set dels somriures, de la recerca d'un mateix, del retrobament amb els dubtes, de l'aigua clara. La set d'un somni, d'un desig, d'un càntir ple de màgia...
eis... quan de temps sense retornar a les teves pàgines! jejeje
apali! que vagi bé!
Gemm@ -
Ostia, ostia, ostia...[Ofensiu]cassigall blau | 07-12-2005 | Valoració: 10
...k bo/ona qu'ets!
pere -
mecanismes[Ofensiu]SenyorTu | 03-12-2005 | Valoració: 10
De nou m'ha atret un títol. Quan un té poc temps, els mecanismes de selecció del que es va a llegir són així. És clar que per trobar-me amb el títol he hagut d'anar al llistat dels teus relats... És un relat que ha tingut i tindrà dos tipus de lectors: els que hem tret alguna vegada aigua d'un pou amb la galleda penjant d'una corda a través d'una corriola, i els que no ho han fet ni vist mai. Ho descrius molt bé i ben integrat al concepte d'intent d'assolir un nivell superior de felicitat.
M'agrada l'estructura del conjunt del poema i m'encanta el ritme i sonoritat de l'última midat.
Desitjar predisposa a obtenir: és bo tenir set. -
quan l'aigua és el protagonista...[Ofensiu]Becari | 30-11-2005 | Valoració: 10
quan hauriem de visitar més els pous, quan hurien de venir més al nostre pou...
records -
Un bon relat.[Ofensiu]AINOA | 30-11-2005 | Valoració: 9
Molt cops els afans per conquerir i millorar ens fa ser i actua de diferente manera a la som.
Diu que el canti si massa va a la font es pot trencar.
El teu poeme ens fa saber que tenim que saber tots quant en tenim prou.
Una abraçada.
Ah se me oblidaba gracies per comentarme i et recomano que et llegeixis la segona part del capita. -
paciència[Ofensiu]jaumesb | 29-11-2005 | Valoració: 10
la millor aigua, la de la vida, es fa esperar i arriba quan menys t'ho esperes, quan la beguis cap altra aigua no et farà passar la set
avui surt un poema meu del 1987, és l'arrel de tota la meva poesia, potser el tall no és del tot correcta, però dels d'aleshores no he deixat de trobar un cel a cada instant
Valoració mitja: 9.8