Akell Katús

Akell Katús, home anònim,
d’infinita ranera productiva,
em despertes als matins
amb els esforços de desembossar
les vies obstruïdes.
Per poder-te anomenar et batejo
i, jutgessa implacable,
et faig culpable
i t’imagino galtes vermelles de tossir
xuclades, encenent-ne un del camell,
que aquí en diem dromedari.
El primer del dia,
que es fuma amb àvida ànsia
i t’envia directe al cervell.
d’un tret precís la nicotina

Amic Akell Katús,
veí de parets primes,
d’envans paper d’arròs,
de barri d’aturats i de xibeques,
de samarreta imperi nit i dia
i de balcons farcits de caderneres.
Quan et sento els gargamells pateixo,
em trec la biga de l’ull
i me’n recordo
de quan encara no era lliure
i, encenedor a la taula,
cafè, cendrer i Marlboro,
m’empassava el fum a glops,
n’assaboria la metzina
i el treia, a poc a poc,
per fer-me una cortina .
Després, cada matí escopia
l’oblit i solitud en companyia.
Com el veí que tus.

Feblesa humana.