Akell Katús

Un relat de: Ginebreda
Akell Katús, home anònim,
d’infinita ranera productiva,
em despertes als matins
amb els esforços de desembossar
les vies obstruïdes.
Per poder-te anomenar et batejo
i, jutgessa implacable,
et faig culpable
i t’imagino galtes vermelles de tossir
xuclades, encenent-ne un del camell,
que aquí en diem dromedari.
El primer del dia,
que es fuma amb àvida ànsia
i t’envia directe al cervell.
d’un tret precís la nicotina

Amic Akell Katús,
veí de parets primes,
d’envans paper d’arròs,
de barri d’aturats i de xibeques,
de samarreta imperi nit i dia
i de balcons farcits de caderneres.
Quan et sento els gargamells pateixo,
em trec la biga de l’ull
i me’n recordo
de quan encara no era lliure
i, encenedor a la taula,
cafè, cendrer i Marlboro,
m’empassava el fum a glops,
n’assaboria la metzina
i el treia, a poc a poc,
per fer-me una cortina .
Després, cada matí escopia
l’oblit i solitud en companyia.
Com el veí que tus.

Feblesa humana.

Comentaris

  • Un fumador empedreït [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-02-2024 | Valoració: 10


    Aquest amic Akell Katús, és tot un formador. Molt ben redactat com és d'empedreït aquesta persona.
    Estic llegint-te els relats que no havia llegit abans.
    Que passes bona vesprada i una abraçada, d'un bon amic.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • El veí [Ofensiu]
    Prou bé | 05-11-2023

    Somnis d'un fumador que ja no fuma!
    Molt bo
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

37 Relats

172 Comentaris

7998 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL