Cercador

Llista categories

Això...em mata.

Un relat de: jOaneTa

Em sento tancada entre quatre parets, obro totes les portes i finestres, però res. Segueixo recluida dins una presó que el meu cor ha ideat per evitar que els meus sentiments volin cap als meus ulls i surtin transformats en llàgrimes.
Què puc fer? vull sortir d'aquí, no m'agrada el que sento, el nus enorme que em bloqueja la gola i m'impedeix parlar. Odio aquesta sensació de no reconeixer-me a mi mateixa.
Qui té la clau? Qui tanca aquesta porta? obra'm per favor... això em trastorna, això em fa por... això... em mata.

Comentaris

Afegir comentari

Emotiu[Ofensiu]
terra_nua | 25-01-2007 | Valoració: 9
La clau la tens tu, només has d'aprendre a obrir.
El relat ben redactat, molt expressiu...
*[Ofensiu]
Lilith | 22-01-2007
El dolor és feixuc i corrosiu. Si es queda a dintre ens podreix, ens insensibilitza o ens torna uns cabrons. Troba la manera de canalitzar-lo, plorar va molt bé, i a vegades buscar ajuda professional també. Una abraçada.
I disculpa si potser em poso allà on no em demanen o peco de maternalista ;)

l´Autor

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116200 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.

Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.

--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >