Ai de mi!

Un relat de: Jacques Adolphe
No! Senyora. No!

No m’acostumo
als rems de les galeres,
ni a les manilles,
ni als grillets.

No! Senyora. No!

Ni als ceps gebrats
de les matinades.
Ni als dies de juliol
amb fortes calorades .

No! Senyora. No!

No m’acostumo
a les durícies de les mans,
ni als mànecs de les aixades.
Ni al fuet de l’amo.

No! Senyora. No!

No m’acostumo
al cru hivern,
a l’edredó blanc
de les boires i gebrades.

No! Senyora. No!

No m’acostumo
a l’amor tirà,
ni als sarments gebrats
d’aquesta terra saturada.

No! Senyora. No!

No m’acostumo
al somriure fals,
ni al nèctar enverinat
de les paraules vanes.

No! Senyora. No!

No m’acostumo
als petons de llavis freds,
sobre la meva pell arrugada.
Sota la llum tendra de la matinada.

No! Senyora. No!

No m’acostumo
a la meva nuesa,
sota un barret de palla
i la butxaca buida.


Avui!


No! Senyora. No!

Comentaris

  • Espiritual negre [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-02-2022 | Valoració: 10

    Aquest poema sembla la lletra d’un cant espiritual negre. Un cant a la llibertat i a la solidaritat. Magnífic! Una forta abraçada.
    Aleix

  • Ni mai[Ofensiu]
    Prou bé | 29-01-2022 | Valoració: 10

    Un poema preciós de contingut, ritme, i sorpresa final! M'ha agradat molt llegir-ho!
    Amb total cordialitat

  • un blues?[Ofensiu]
    Atlantis | 24-01-2022

    Un cant de protesta i revolta. Jo li posaria música de blues.

    Benvingut a relats.

l´Autor

Foto de perfil de Jacques Adolphe

Jacques Adolphe

30 Relats

41 Comentaris

15419 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Jaume (Jacques Adolphe) Llorens Domènech. Va nàixer a Carcassonne, va créixer a el Lloar i actualment viu a la Torre de l’Espanyol.



Te publicat “Sota l’ombra dels pins”.