INVISIBLE

Un relat de: Jacques Adolphe
Era invisible. Per molt que si esforces era invisible.
Quan parlava ningú l’escoltava. No s’enfadava mai amb ningú ni per cap motiu. A la feina era invisible, a tot sempre deia amén. –Fes això! Fes allò! Ho feia sense dir res, ni queixar-se, ni replicar. Tothom passava pel seu costat i no li deien res. Era invisible.
Anava a banyar-se al riu, amb els joves del poble, quan feia una cabussada tirant-se des de la pedra mes alta, ningú el veia. Era invisible.
Li agradava la Rosa María. Però la Rosa María no li feia cas. Al cinema pretenia seure al seu costat, Però la Rosa María sempre s’ho manegava per tenir algú entre mig. Quan li demanava per ballar li donava carbassa. No se ben bé si simulava un fugaç somriure als llavis o es reia descaradament d’éll a la seva pròpia cara.
Un vespre tota la colla sortia del cinema, una veu va proposar d’anar ha fer un beure al Pub. Iniciativa que va ser acceptada a l'instant i sense dir res, tots es van afanyar sense perdre temps a pujar als cotxes. Amb les preses la Rosa María va pujar al seu cotxe, i a ell se li va tallar la respiració. Posa en marxa el motor del cotxe i arranca ràpidament, que no es repensi i baixi. La tensió es podia tallar amb un ganivet. Pels altaveus del cotxe sonava Bridge over Troubled Water de Simon & Garfunkel. Intencionadament va sortir a la circumval•lació i fer el camí mes llarg. La Rosa María no deia res. Ell gaudia del instant. Recollia forces per dir-li lo que sentia el seu cor, per dir-li el que patia la seva anima, per dir-li tot el que li tenia que dir.
Arriben al Scottish Pub i no ha tingut valor de dir-li res. Baixaven les escales i ell es va dir . O ara o mai.
-Rosa María, estic completament enamorat de tu!
-Que dius? Que, que...
Notava i sentia, com sempre, que ella l’ignorava.
-Si us plau! Escolta’m el que et dic!
L’agafa per les espatlles amb força, obligant-la a mirar-li als ulls.
-No et puc treure del meu pensament!
La Rosa María forceja per alliberar-se de les mans que la tenen sotmesa.
-T’estimo. T’estimo! I m’agradaria molt que tu també m’estimessis!
Ella s’allibera bruscament i cau rodolant escales avall amb tant mala sort que pica de clatell a la cantonada de l’últim esglaó.
-Rosa María, Rosa María...! Respon-me!
La Rosa Marí no respon i ell s’adona que no respira. Del mes profund del seva anima li surt un crit punyent i agre.
-No! No...!
La resta de la colla, que ja estava entaulada, al sentir el crit giren totes les mirades i veuen a la Rosa María estesa i immòbil al peu de les escales. S’aixequen, corren, xisclen, s’esglaien...
Ell palplantat al replà de les escales, sense poder eixir de l’ensurt, espantat es mira les mans buides.
-L’he mort. L’he mort jo! Amb aquestes mans!
Algú a trucat al 112. Tots estant esverats i no saben que fer. Els primers d’arribar son els sanitaris. Que ajupits sobre el cos l’examinen ràpidament i fan que no amb un moviment de cap. Arriben els Mossos d’Esquadra i dissuadeixen a la munió que rodeja el cos sense vida.
-Que ha passat? Algú ho ha vist? Qui estava aquí?
-A relliscat.
-Ha caigut escales avall.
-Nosaltres venim del cinema.
-Segur que ha relliscat.
-Tot just ara havíem demanat el beure.
-Potser ha ensopegat?
-Jo no he vist res. Res!
Tots els presents diuen la seva, i a ell ningú li pregunta. Abatut, afligit, confús i desconcertat, des de el racó del replà de les escales, li surt un filet de veu trista i tremolosa.
-He estat jo! He estat jo!
Com sempre ningú l’escolta. Treu forces d’allà on no en te i crida fort:
-He estat jo! L’he mort jo! Amb aquestes mans!
Com sempre ningú li fa cas.
Es invisible.

Comentaris

  • Fantasma hiperbòlic[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-07-2020

    M'agrada molt el relat. L'argument està ben trobat i ben desenvolupat. Sembla una barreja entre conte de fantasmes i la hipèrbole d'un conte realista sobre una persona amb escàs atractiu.

  • Invisibilitat[Ofensiu]
    Canela fina | 13-07-2020 | Valoració: 10

    Com m'ha agradat aquest relat teu! Aquesta invisibilitat que tots hem sentit algun cop i què n'és de dur ser invisible als ulls de qui vols que et miri. Molt ben trenada tota la trama, gràcies per la bona estona de lectura. Una abraçada :)

l´Autor

Foto de perfil de Jacques Adolphe

Jacques Adolphe

30 Relats

41 Comentaris

15104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Jaume (Jacques Adolphe) Llorens Domènech. Va nàixer a Carcassonne, va créixer a el Lloar i actualment viu a la Torre de l’Espanyol.



Te publicat “Sota l’ombra dels pins”.