Que les lletres no ho tapin.

Un relat de: Jacques Adolphe




Quan et crida l'encís
de l'ombra dels pins,
tu tens por.
I busques el mar.
Per que el mar et dona força.
Reapareix l'ombra dels pins;
i tu tornes a fugir.
I així setmanes i mesos.
Es la vella historia
de mai acabar.
Fins que tu no ho vulguis,
no arribarà el fi.
Fins que tu no t'atreveixis,
a parlar i a caminar, sense por.
Pensa que hi ha un moment per tot,
també per estimar i fer l'amor.
A l'ombra dels pins
hi ha la vida, agafa-la,
no ho dubtis, agafa-la.
Sempre, l'ombra dels pins,
entre la vida i tu.
Escolta amb atenció,
la veu de la poesia: es la vida.

Comentaris

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-05-2020 | Valoració: 10

    Molt bo, m'ha agradat com ho planteges.... Tens molt d'art...
    Salut i cuida't

  • Reflexiu[Ofensiu]
    Ningú | 04-05-2020 | Valoració: 8

    Un escrit molt reflexiu, darrere hi ha molts d'aquells pensaments que sempre en acaben trobat al llarg de la vida. Un poema preciós. Puc sentir el silenci del bosc i en la distància, els crits de les gavines.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jacques Adolphe

Jacques Adolphe

18 Relats

29 Comentaris

2406 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Jaume (Jacques Adolphe) Llorens Domènech. Va nàixer a Carcassonne, va créixer a el Lloar i actualment viu a la Torre de l’Espanyol.



Te publicat “Sota l’ombra dels pins”.